L'escultura neoclàssica d'Eros i Psique de Canova

Eros i Psique d'Antonio Canova

Cronologia: Finals del segle XVIII.

Context històric

• Revolució Francesa (1789).
• Execució a la guillotina de Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta (1793).
• Rebuig de l’absolutisme monàrquic.
• A Espanya, regnat de Carles IV.
• Il·lustració.
• Trencament amb les formes carregades del Barroc.

Estil: Neoclassicisme.

Característiques formals

• Escultura exempta d’embalum rodó.
• Manca de policromia: s’afirmava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
• Composició dinàmica amb la utilització de diagonals per influència encara del Barroc.
• Voluntat de moviment amb postures contraposades.
• Compositivament, el petó queda encerclat pels braços de Psique.
• Trencament de la fredor i l’estatisme neoclàssics. Sensualitat.

Materials i tècnica

Marbre: L’artista va aconseguir transformar una pedra dura com és el marbre en una textura suau i delicada, gràcies al fet que, una vegada acabada l’obra, la va polir amb pedra volcànica i la va banyar en calç i àcid, per donar la sensació de més realisme anatòmic.

Tema i iconografia

Mite d’Eros i Psique, tal com el narra l’escriptor Apuleu a L’ase d’or. Eros, déu de l’amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d’un rei d’Àsia. Per seduir-la, Eros li va construir un palau, on anava cada dia a contemplar-la. Un dia, espantada per la seva presència, Psique li va tirar la cera d’una espelma al rostre, fet que va enfurismar Eros. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l’última de les quals consistia a recollir l’atuell de Proserpina, que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l’atuell, per la qual cosa va ser castigada a submergir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Significat i funció

Significat: La intensitat del moment escollit per Canova fa que el simple gest anecdòtic es converteixi en imatge paradigmàtica de l’amor. És un símbol de la passió carnal i de l’amor pur, així com una recerca d’un ideal de bellesa.

Funció: Decorar el saló de Lord Cawdor. L’escultura va arribar a mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament original pel mariscal Marat.