L'Església de la Madeleine: Arquitectura Neoclàssica i Context Històric
L'Església de la Madeleine
Cronologia: 1806-1842
Context Històric i Estilístic
L’àmplia cronologia de l’obra la situa entre els ideals neoclàssics i els romàntics, abastant des de l'imperi napoleònic fins al regnat de Lluís Felip I.
L'Època Napoleònica i el Neoclassicisme
A l'època napoleònica, l'art Neoclàssic va adquirir un tret molt més classicista, conegut com l'Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó va ser la més fecunda en construccions classicistes, i es fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors romans.
El Segle XIX: Crisi i Romanticisme
Posteriorment, al llarg del segle XIX, la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció burgesa que havia originat el neoclassicisme. Apareix la novel·la realista amb Victor Hugo.
La Revolució de Juliol fou una sublevació popular contra el rei Carles X de França, coneguda com les Tres Glorioses (27, 28 i 29 de juliol de 1830). En una situació de contínua disputa entre liberals i monàrquics mentre governava Carles X, aquest va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la revolta va ser substituït per Lluís Felip I, qui, en principi, havia de respectar més el poble, en la que es va anomenar la Monarquia de Juliol.
Urbanisme Neoclàssic
Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments, però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers i places.
Estil i Característiques Arquitectòniques
Estil: Neoclàssic
Espai Exterior
Es presenta com un temple clàssic, octàstil, perípter, amb columnes d'ordre corinti.
- Les columnes corínties, de 20 metres d'alçada, s'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons a la façana principal.
- Exteriorment, destaquen les columnes d'ordre corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant.
- El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.
Decoració Exterior
Cal destacar-ne la temàtica religiosa present en el fris i en els frontons. S'ha de subratllar el tema del Judici Final en el frontó de la façana. Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els Deu Manaments condueix a l'interior.
L’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).
El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses. Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833.
Espai Interior
Anteriorment és una enorme i obscura cella decorada amb marbre, daurats i escultures. Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cúpules sobre petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats històriques del temps de Napoleó.
L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau elevada i absis semicircular amb una coberta voltada configurada per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines.
L’obra evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que amb la tradicional disposició d’una església.
Significat i Funció
Significat
Tot l'exterior de l'edifici és un símbol de recuperació de l'època clàssica. La pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa ens pot assenyalar que Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat.
Funció
Originalment era un temple laic per guardar-hi els trofeus i les banderes agafades als enemics, que posteriorment esdevingué un edifici religiós. Actualment és una església cristiana dedicada a Maria Magdalena.