Església de la Madeleine, París: Arquitectura Neoclàssica i Història
F107. Església de la Madeleine
Fitxa Tècnica
- Edifici: Església de la Madeleine
- Autor: Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
- Cronologia: 1806-1842
- Tipologia: Església
- Material: Pedra
- Estil: Neoclàssic
- Localització: París (França)
Biografia de l'Autor
L’actual Església de la Madeleine va ser construïda per Pierre Alexandre Vignon, un dels principals arquitectes neoclàssics de França.
L’any 1806, Napoleó li va encarregar la realització d’un temple laic dedicat a la Glòria dels soldats del Primer Imperi, que posteriorment esdevindria l’embrió de l’Església de la Madeleine, el seu gran projecte.
Descripció Formal
L’església s’eleva, a la manera d’un temple clàssic, sobre un podi al qual s’accedeix per una àmplia escalinata. La seva tipologia es correspon amb la d’un temple perípter monòpter de planta rectangular.
Pòrtic i Exterior
El pòrtic octàstil està presidit per columnes corínties de 20 m d’alçada, molt esveltes. Damunt les quals hi ha un entaulament amb tres platabandes, un fris amb decoració en relleu i la inscripció D.O.M. SUB. INVOC. S.M. MAGDALENAE, i un frontó triangular amb ornamentació escultòrica. El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.
Interior
L’interior de l’edifici s’estructura en una única nau amb un absis semicircular al presbiteri. L’espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines, que no són visibles des de l’exterior, i que descansen damunt quatre parells de columnes corínties.
Entorn i Integració Urbanística
L’Església de la Madeleine es troba en un dels extrems de l’eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde, tancat a l’altre extrem pel Palau de Borbó, un edifici amb un pòrtic també neoclàssic.
Funció i Significat Històric
En el seu projecte original, la Madeleine era una església, però a causa dels esdeveniments produïts durant la Revolució Francesa, l’edifici va ser transformat en un Temple de la Revolució, per la seva proximitat a la Place de la Concorde.
Posteriorment, amb l’arribada al poder de Napoleó, va passar a tenir una funció commemorativa, enaltidora dels exèrcits francesos. A partir del 1842, quan aquest ús cívic es va traslladar a l’Arc de Triomf, es va recuperar la funció religiosa com a església consagrada a Santa Maria Magdalena.