Església de la Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica de Vignon

Fitxa Tècnica de l'Església de la Madeleine

• Edifici: Església de la Madeleine
• Autors: Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
• Cronologia: 1806-1842
• Tipus: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic i Neobarroc
• Localització: París

Biografia de Pierre Alexandre Vignon (1763-1828)

• Vignon fou un dels principals arquitectes neoclàssics de França.
• Va estudiar arquitectura amb Ledoux.
• El 1805 va col·laborar amb Thibault en el Castell de Malmaison.
• El 1806, Napoleó li encarregà un temple laic, dedicat a la Glòria dels soldats del Primer Imperi.
• Vignon va morir el 1828, i l'obra fou continuada per Huvé, responsable de l’interior del temple (amb 3 cúpules).

Descripció Arquitectònica

Exterior

• S’eleva sobre un podi al qual s’accedeix per una àmplia escalinata.
• És un temple perípter monòpter de planta rectangular.
• El pòrtic és octàstil, presidit per columnes corínties de 20 metres d’alt.
• Damunt del pòrtic hi ha un entaulament (amb tres platabandes), un fris amb decoració en relleu i la inscripció.
• El frontó és triangular i presenta ornamentació escultòrica.
• El sostre es tanca amb una coberta a dos aiguavessos.

Interior

• Consta d'una nau amb un absis semicircular al presbiteri.
• L’espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines (no visibles des de l'exterior).
• Vuit columnes corínties separen l’espai de la nau central d’una galeria de circulació.

Context i Entorn Urbà

L'església es troba a un dels extrems de l’eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde. A l’altre extrem, l'eix és tancat pel Palais Bourbon.

La plaça està situada en un dels eixos urbanístics principals de París, separant els Champs-Élysées i el Jardin des Tuileries, a la riba del Sena.

Funció i Significat Històric

Evolució de la Funció

• Inicis: Originalment concebuda com a església.
• Revolució Francesa: Esdevingué el Temple de la Revolució (a causa de la seva proximitat a la Place de la Concorde).
• Napoleó: Se li va atorgar una funció commemorativa (dedicada a la Glòria dels soldats).
• A partir de 1842: Funció religiosa definitiva, consagrada a Santa Maria Magdalena.

El Judici Final al Frontó

La funció religiosa explica els relleus que decoren el frontó: el Judici Final amb Crist al centre, l’arcàngel Sant Miquel a la dreta i Maria Magdalena a l’esquerra. (Nota: La imatge de Maria Magdalena fou condemnada en el seu moment per la seva indumentària).

Models i Influències (Neoclassicisme)

L'edifici és una referència directa a la cultura de la Grècia i Roma antigues. La tipologia del temple clàssic, amb gran pòrtic i frontó, esdevingué un model habitual (com el Panteó de París).

Vignon va prendre com a model principal la Maison Carrée de Nimes (obra d’estil romà imperial), introduint dos canvis significatius:

1. La monumentalitat de les dimensions.
2. L'ús d'un pòrtic octàstil (la Maison Carrée és hexàstil).