Església de la Madeleine: Un Temple Neoclàssic a París
L'Espai Interior
L'espai interior de la Madeleine és de planta rectangular, d'una sola nau elevada. Es divideix en tres trams coberts amb volta esfèrica, sostinguda sobre grans columnes corínties i rematats per un absis semicircular. L'obra evoca un gegantí panteó, més similar a unes termes romanes que a la tradicional disposició d'una església. Destaca la seva foscor, un tenebrisme que no és buscat, sinó la conseqüència de substituir les obertures laterals previstes per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena.
Espais Exteriors
El temple de Vignon està clarament inspirat en el classicisme. Es tracta d'un temple octàstil, perípter, i a la façana principal presenta una doble fila de columnes corínties. El temple només és accessible per la gran escalinata de la façana principal, una escala de 28 graons que presideix l'accés al temple. Les columnes d'ordre corinti, de 20 metres d'alçada, tenen base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant. Tot el conjunt està elevat sobre un pòdium de 7 metres d'alçada. Les cinquanta-dues columnes del conjunt remarquen el seu estil neoclàssic. Així, l'aspecte exterior és el d'un gran temple clàssic que combina solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata només a una façana).
Relació amb l'Entorn
La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde, presidida pel gran obelisc de Luxor, que arran de la Revolució Francesa va substituir la imatge de Lluís XVI. La perspectiva de la façana, des de la Concorde o la rue Royale, és especialment destacable perquè queda emmarcada entre dos edificis amb columnates, obra de J.A. Gabriel. Des de la seva escalinata podem veure, a l'altre costat del riu, el Palau Bourbon, avui seu de l'Assemblea Nacional, amb un frontispici semblant al de la Madeleine. D'aquesta manera, l'eix queda emmarcat per les façanes de dos temples: un de civil i l'altre, des de 1842, religiós. Avui el conjunt no es pot entendre sense considerar la planificació urbana de Haussmann, encarregada per Napoleó III, quan les necessitats d'expansió urbana i de control de la població van suposar la transformació de la ciutat medieval en una ciutat moderna.
Significat i Funció
Originalment, el projecte de Vignon, sota la commitència de Napoleó Bonaparte, tenia una funció commemorativa, enaltidora dels exèrcits francesos. Napoleó va posar l'art al seu servei, tal com ho feien els emperadors romans, per tal de justificar i legitimar el seu poder. A partir de 1842, quan l'ús cívic es va traslladar a l'Arc de Triomf, va tenir una funció religiosa, com a església dedicada a Maria Magdalena.
Tot l'exterior de l'edifici és un símbol de recuperació de l'època clàssica. La pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa ens pot assenyalar que Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat.
Antecedents i Influències Posteriors
El neoclassicisme té com a referències directes el món clàssic grecoromà. Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes, obra d'estil romà imperial del segle I aC. El classicisme no ha tingut un nou naixement, l'arquitectura moderna va acabar amb l'arquitectura tradicional, si bé es poden trobar exemples en l'arquitectura postmoderna. És el cas de Ricard Bofill, que ha utilitzat el classicisme de forma eclèctica i monumental, com és el cas del Teatre Nacional de Catalunya a la ciutat de Barcelona.