Església de San Carlo alle Quattro Fontane: Anàlisi Arquitectònica
San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini
San Carlo Alle Quattro Fontane. Borromini
Documentació general
- Nom: San Carlo Alle Quattro Fontane. Borromini
- Arquitecte: Francesco Borromini
- Cronologia: 1634-1682
- Localització: Roma
- Dimensions: Reduïdes
- Materials: Pedra, maons, estuc i marbre
- Sistema constructiu: Volta i arquitravat
- Elements sostinguts: Cúpula, arcs de mig punt i voltes d’esfera
- Elements de suport: Murs i columnes
Anàlisi Formal
- Planta: El·líptica, ondulació als murs. Planta centralitzada i longitudinal, rectangular.
- Descripció de l’església: Dividida en nivells. Planta el·líptica, columnes adossades. Columnes que s’obren a fornícules, nínxols i altars. Entaulament clàssic, voltes de quarts d’esfera, arcs de mig punt. Cúpula ovalada sobre petxines. Perspectiva decreixent cap al llanternó que il·lumina la cúpula.
- Descripció del claustre: Petites dimensions i planta rectangular amb columnes d’ordre toscà. Contrast i formes oposades al primer pis. Arcs de mig punt, estructura arquitravada sobre columnes, estructura allindada. Contrast elements petits com les columnes de forma alterna.
- Espai exterior: Per donar-li visibilitat a l’exterior va fer un xamfrà per aixecar la torre del campanar. La torre ocupa una gran part del llanternó de la cúpula on hi ha una cornisa i unes finestres amb formes còncaves. Element fonamental a l’exterior la façana formada per 2 pisos. Pis inferior de la façana divisió en 3 carrers separats per columnes gegants clàssiques. Part inferior finestres ovalades. Pis superior templet circular en el carrer central i nínxols laterals buits. Contrast formes ovalades. Manifesta dinamisme i moviment.
- Elements no constructius: Edifici amb una profusió decorativa important tant a l’interior com a l’exterior integrats amb equilibri i senzillesa. A l’interior podem veure diverses escultures i pintures. Enteixinat de la cúpula i cassetons a l’interior. Exterior es troben escultures.
- Estil: Arquitectura barroca italiana, barroc especulatiu de Borromini. Dinamisme general de l’obra de planta al llanternó. Línies corbes, còncaves i convexes a l’interior i a la façana. Contrast entre elements constructius (columnes, línies, etc.). Efectes de clarobscur, especialment a la façana. Teatralitat malgrat reduïdes dimensions. Tipologia de l’edifici. Desequilibri i sensació de moviment: ondulació d’entaulament, mur, cornises. Materials més modestos que Bernini però amb gran inventiva.
Interpretació
- Encàrrec i recepció: Ordre dels Trinitaris Descalços. Església dedicada a Sant Carles Borromeu i a la Santíssima Trinitat.
- Funció: Religiosa, pensada per acollir els fidels.
- Significat: Relació amb el marc històric i cultural: Edifici religiós de barroc italià, estil representatiu de l’església catòlica. Marc de la contrareforma. Concepció estètica barroca que busca contrast i teatralitat formal. Reflex mentalitat barroca basada en la passió i equilibri renaixentista.
Conclusió
Es tracta d’una síntesi de l’arquitectura barroca italiana però sota la visió de Borromini, un dels arquitectes més especulatius del moment. Comparteix amb Bernini una mentalitat i concepció de bellesa que busca la passió.