Església de San Lorenzo: Anàlisi Arquitectònica Renaixentista

Església de San Lorenzo

1. Classificació de l’obra:

• a) Títol: Església de San Lorenzo
• b) Autor: Filippo di Ser Brunelleschi
• c) Cronologia: 1421-1470
• d) Escola o País: Florència, Itàlia
• e) Estil: Renaixentista

2. Descripció de l’obra:

• a) Elements tècnics i estructurals:
  • I) Materials: pedra.
  • II) Elements sostenidors: mur, columnes d’ordre corinti que separen la nau central.
  • III) Elements sostinguts: arcs de mig punt (suportats per les columnes), mur sobre els arcs, cúpula semiesfèrica sobre petxines (al creuer).
• b) Elements decoratius: les columnes d’ordre corinti, decoració dels arcs de mig punt i del mur sobre els arcs. També s’hi troben finestres circulars a les capelles i una cúpula semiesfèrica.
• c) Espais interiors:
  • Tipus de planta: planta de creu llatina.
  • Parts: nau central, naus laterals, capelles, sagristies, creuer, transsepte.
• d) Espais exteriors:
  • Façana: L’exterior és més aviat tosc, sobretot a la façana, que al pla inicial havia d’estar coberta per un revestiment de marbre que mai es va arribar a fer. Tot i això, manté una harmonia estructural perfecta; es poden veure amb claredat les diferents alçades de la nau central, les laterals i les capelles.
• e) Relació amb l’entorn: San Lorenzo forma part, juntament amb altres edificis coneguts, de l’espectacular i homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista enlluernadora.

3. Funció:

Posseïa una funció litúrgica.

4. Simbolisme:

La simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

5. Antecedents i influències posteriors:

Va ser la primera església plenament renaixentista, en la qual es va tenir en compte la mesura de l’home, es va recuperar la consciència del llenguatge clàssic i es va intentar mostrar un exemple d’equilibri i societat constructiva.

6. Relacions amb obres similars de l’autor o l’escola:

Té un clar antecedent en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, construït per ell mateix.

7. Diferències amb altres solucions coetànies:

És una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les paleocristianes. També imita models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina; també recupera models de l’antiguitat clàssica i l’art bizantí.

8. Context històric i artístic:

Pertany a l’època del Quattrocento (s. XV), primera etapa del Renaixement, nascut a Itàlia. Durant aquest període hi ha una renovació del sistema de representació: l'aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses. La plàstica es fixà en els models d’arquitectura de les ruïnes i en els relleus d’arcs i columnes commemoratives.