Espais agraris d'Espanya: Atlàntic, Interior, Canàries, Muntanya i Mediterrani
Atlàntic
Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Predominen les zones muntanyoses (relleu accidentat). Clima plujós i temperatures suaus (prats i boscos caducifolis).
L'agricultura ocupa poca extensió, i gairebé ha desaparegut el policonreu orientat a l'autoconsum i el monoconreu que ocupava més superfície, com el blat de moro per a farratge.
Al País Basc, Cantàbria i Astúries, la ramaderia s'orienta a la cria de bestiar boví i l'estructura agrària és minifundista. Per això s'ha estimulat la concentració parcel·lària i predomina l'explotació familiar o les petites empreses.
La població agrària viu dispersa en caserius.
Interior
Castella, depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Predominen les zones planes amb altitud elevada a la Meseta. El terreny forestal és escàs, com és el cas de les dehesas.
Les terres de l'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal, i els feixos estan molt mecanitzats. A les zones de secà predomina el bestiar oví i els terrenys de latifundi, mentre que a les zones de regadiu la propietat és mitjana.
Hi predomina la població envellida a causa d'un èxode rural elevat.
Canàries
Relleu abrupte i una pluviositat tan escassa que els avantpassats recorrien als conreus sota arenament artificial. El producte principal són els plàtans i els tomàquets d'exportació, i la ramaderia més nombrosa és la de bestiar caprí.
El tipus de propietat és variat i l'hàbitat rural està concentrat. Moltes parts de la superfície forestal estan protegides (pi canari i laurisilva).
Muntanya
Relleu abrupte i clima fred, on les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. Hi ha ramaderia bovina i ovina de manera extensiva, i l'estructura agrària la formen petites propietats d'àrees conreables en valls i al peu de les muntanyes.
Mediterrani
Relleu accidentat, però hi ha plans litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils. Agricultura de secà (cereals, vinya, olivera), que formen la trilogia mediterrània. Agricultura de regadiu, on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils. La ramaderia de bestiar oví i caprí és extensiva a les zones de secà. L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes. La població és molt nombrosa, concentrada en grans poblacions, tot i que també hi ha hàbitats dispersos.