Espanya 1917-1923: Crisi Política, Social i l'Ascens del Pistolerisme
La Crisi de 1917 a Espanya: Un Punt d'Inflecció
Les Juntes de Defensa i la Crisi Política
El juny de 1917, les Juntes de Defensa van publicar un manifest reclamant una renovació política i culpant el govern dels mals de l'exèrcit. La crisi política es va agreujar quan el govern liberal de Romanones (1916) va ser acusat de corrupció. Romanones va clausurar les Corts, i l'abril de 1917 hi va haver un canvi de govern.
L'Assemblea de Parlamentaris
Un grup de diputats va reclamar la reobertura de les Corts. Davant la negativa del govern, la Lliga Regionalista va convocar parlamentaris catalans, donant lloc a l'Assemblea de Parlamentaris. Els seus objectius eren:
- Crear un govern provisional que eliminés el falsejament electoral.
- Crear unes Corts constituents.
- Elaborar una nova Constitució.
Des de Catalunya es va convocar una reunió el 19 de juliol a Barcelona, que va tenir baixa participació i va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Després van intentar anar a Madrid, però també van fracassar.
Causes del Fracàs de l'Assemblea
- Els partits monàrquics i les Juntes de Defensa no van donar suport a la convocatòria parlamentària.
- Hi va haver discussions intenses entre els conservadors catalans i els grups d'esquerres.
- A l'agost, la burgesia es va retirar a causa de la vaga general.
La Vaga General de 1917: Crisi Social
La Vaga General, amb dimensions revolucionàries, va ser convocada per la CNT i la UGT amb l'objectiu d'aturar la inflació. El conflicte va començar a València, amb els ferroviaris, i es va estendre per tot el país. La incidència de la vaga va ser desigual, amb més força a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. L'exèrcit va ser el responsable de la repressió.
La vaga va fracassar, amb una repressió molt forta. El règim polític en va sortir debilitat, i el moviment obrer es va radicalitzar.
Descomposició del Sistema i Radicalització (1917-1923)
La Confederació Nacional del Treball (CNT)
La CNT va ser un sindicat anarquista fundat el 1910 a Barcelona. Les seves bases ideològiques incloïen:
- Rebuig a les institucions burgeses (l'Estat).
- Inutilitat del sindicalisme reformista.
- Objectiu de destruir el capitalisme.
- Foment de l'acció revolucionària a través de la vaga general.
Líders destacats van ser Salvador Seguí, Àngel Pestaña i Joan Peiró. Va néixer com a sindicat clandestí, però a partir de 1915 va experimentar un gran creixement, esdevenint un sindicat de masses.
El 1918, la CNT va celebrar el Congrés de Sants, on es van acordar principis com el sindicat unitari i l'acció directa (rebutjant qualsevol intervenció política). La CNT va confirmar el seu apoliticisme.
La Vaga de la Canadenca i el Pistolerisme
La Vaga de la Canadenca (1919-1920) va començar com un conflicte d'empresa i es va convertir en una vaga general que va paralitzar Barcelona. L'exèrcit va ocupar la fàbrica i va militaritzar els treballadors, que van perdre els seus drets civils. Es va arribar a un acord amb la patronal que incloïa:
- Pujada de salaris.
- Reducció de jornada.
- Readmissió dels acomiadats.
- Llibertat dels detinguts de l'empresa.
No obstant això, el conflicte va acabar amb la repressió del moviment obrer i l'inici d'una lluita social amb enfrontaments entre grups armats contra líders sindicals: el pistolerisme. Aquest període va veure un augment d'atemptats, violència patronal i tancament d'empreses (lockout).
L'Estat es va posicionar al costat de la patronal i no va reprimir el pistolerisme. A Barcelona, Martínez Anido (Governador Civil) i el General Milans del Bosch (Capità General) van aplicar una política de protecció als pistolers patronals i la controvertida Llei de Fugues.