Espanya 1930-1936: Dictadura, República i Guerra Civil

El final de la dictadura de Primo de Rivera

La intervenció estatal en l'economia, encara que limitada, va afavorir l'aparició dels primers monopolis espanyols, va impulsar les grans obres públiques i va beneficiar les finances, que van donar lloc a figures com Juan March. No obstant això, el règim de Primo no tenia suports institucionals ni socials; era una construcció amb peus de fang que depenia de la bonança econòmica i la pau social.

Quan l'impuls econòmic va començar a esgotar-se, víctima de les seves pròpies contradiccions, va quedar patent que el dictador estava pràcticament sol al poder. A partir del 1926 el règim va entrar en decadència i les forces d'oposició es van reactivar fins a arribar, l'agost del 1930, a formar un front únic, el Pacte de Sant Sebastià, que agrupava republicans, nacionalistes catalans, bascos i gallecs, socialistes i fins i tot anarquistes.

La "Dictablanda"

Alarmat, Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera (gener del 1930), però la "dictablanda" del general Berenguer, nom amb el qual era conegut popularment el seu govern en contraposició a la dictadura de Primo, no va aconseguir la reconciliació política amb l'oposició.

Finalment, les eleccions municipals, el 12 d'abril de 1931, van suposar una derrota indiscutible de l'opció monàrquica. Davant la tessitura d'imposar-se mitjançant una repressió a ultrança o l'abdicació, el rei va optar per aquesta última opció i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República espanyola.

Llei de Termes Municipals

No es podien contractar jornalers d'altres pobles mentre hi haguessin jornalers aturats al territori del contractant. Això es va fer per obligar a pactar i negociar, així com per evitar que es contractessin persones més necessitades disposades a treballar per menys salari.

D'aquesta manera desapareixia, en part, la por a no ser contractat.

Llei d'Expropiació

Per evitar que els terratinents deixessin de conrear un tant per cent de la seva finca i repartir les terres no explotades entre la població, es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA). La reforma agrària va fracassar perquè el consell d'administració del banc estava format per càrrecs de la noblesa. Els nobles, els grans terratinents, deixaven de treballar terres que eren productives, però també n'hi havia d'altres que no havien estat mai productives. Per això, en aquest segon cas, s'autodenunciaven per poder exigir la indemnització de l'IRA. Acabaven rebent una indemnització per unes terres que no es podien treballar. Per això la llei va fracassar, perquè aquestes terres no podien ser repartides.

Cronologia des de la Segona República fins a la Guerra Civil

• Abril del 1931: Conjunció/aliança/convergència republicanosocialista (coalició), o Bienni Reformista. Els republicans i els socialistes inicien una sèrie de reformes.
• 1932: Intent de cop d'estat del general Sanjurjo per frenar les reformes, que fracassa.
• Novembre de 1933: Noves eleccions. Guanya el Partit Republicà Radical (de dretes) en coalició amb la Concentración Española de Derechas Autónomas (CEDA). Es tiren enrere totes les reformes de les esquerres.
• La CEDA a Catalunya es deia Acció Popular Catalana.
• Octubre de 1934: Revolució d'Astúries (Astúries i Catalunya) i insurrecció de la Generalitat de les esquerres. Les esquerres no podien donar cops d'estat perquè no tenien exèrcit, per això es van produir revolucions; la majoria van fracassar, però el govern de dretes va quedar tocat.
• Febrer de 1936: Noves eleccions: Front Popular (esquerra a Espanya) / Bloque Nacional (dreta a Espanya); Front d'Esquerres (esquerra a Catalunya) / Front Català d'Ordre (dreta a Catalunya). Guanyen les esquerres i tornen a aplicar les reformes.
• Juliol del 1936: Cop d'estat i Guerra Civil. Si aquest cop d'estat hagués fracassat, no s'hagués produït la Guerra Civil. Però el cop d'estat tampoc va triomfar, perquè llavors tampoc s'hagués iniciat la guerra. Va fracassar en uns llocs i va guanyar en uns altres, el país va quedar dividit i això va donar peu a la guerra.