Espanya als Anys 60: Canvis Socials, Urbanització i Oposició al Franquisme

Els Anys 60: Canvis Socials i Immobilisme Polític

Entre 1960 i 1970, la població espanyola va créixer de 30 a 33,7 milions. L’índex de creixement natural va arribar al màxim de tot el segle l’any 1960 (13).

Procés d'Urbanització i Impacte Social

• Moviments del camp a les ciutats industrials: Increment en termes relatius i absoluts de la població urbana, en detriment de la rural.
• Inici del turisme de masses: Arribada de turistes procedents d’Europa en algunes regions espanyoles.
• Nous mitjans de comunicació: Aparició de la influència de la publicitat sobre els hàbits socials. L’Estat va mantenir un fort control monopolístic sobre la televisió (TVE, 1956).

Transformacions Culturals i Educatives

Es va produir una introducció lenta però creixent de les pautes socials i culturals europees:

• Relaxació del control sobre la moral pública.
• Inicis de la planificació de la natalitat.
• Noves formes familiars.

Desenvolupament Educatiu i de Consum

Es va observar un fort augment de l'escolarització a tots els nivells, culminant amb la Llei General d’Educació (1970).

Així mateix, es va desenvolupar la “societat de consum”:

• Accés als béns de consum (automòbil, TV, electrodomèstics...).
• Introducció de les vacances i augment del temps d’oci per a una part considerable de les famílies espanyoles.
• Augment dels contactes internacionals (turisme, major intercanvi comercial...).

Es va produir una millora de les condicions de vida generals amb la creació de la Seguretat Social l’any 1963.

Oposició i Moviments Polítics

Naixement i Evolució de l'Oposició

El règim va afrontar una oposició creixent:

• 1959: Neix a Euskadi l’organització independentista ETA.
• 1966: Aprovació per “referèndum” de la [Llei Orgànica de l'Estat].
• 1968: Primers atemptats mortals d’ETA.
• 1969: Franco nomena formalment el príncep Joan Carles de Borbó com a successor com a Cap de l’Estat amb el títol de Rei.

Enfortiment dels Moviments Reivindicatius

Es van enfortir els moviments reivindicatius i amb consciència nacional a Euskadi i a Catalunya.

• Aparició de moviments cristians progressistes que s’allunyaven cada cop més del règim.
• Creixent influència del PCE sobre els moviments polítics, socials i culturals d’oposició al règim.
• El món universitari, on predominaven els moviments democràtics entre estudiants i professors.

Oposició a Catalunya

A Catalunya, els moviments opositors es van organitzar:

• 1969: Es crea la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.
• 1970: Neix l’Assemblea de Catalunya, que aglutinarà l’oposició antifranquista catalana fins a la mort del dictador.