Espectacles i Edificis Públics Romans: Guia Completa

Espectacles Públics Romans

Jocs Públics (Iudi Publici)

Els jocs públics romans incloïen una varietat d'espectacles, com ara:

• Lluites de gladiadors: combats a mort entre gladiadors, sovint esclaus o presoners de guerra.
• Curses de carros: competicions de velocitat amb carros tirats per cavalls.
• Exhibicions d'animals exòtics: presentació d'animals salvatges i exòtics, sovint en combats contra gladiadors o entre ells.

Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici el·líptic, similar a la unió de dos teatres, dissenyat per acollir els jocs públics. Les seves parts principals eren:

• Arena (harena): espai central cobert de sorra on tenien lloc els espectacles.
• Càvea (cavea): graderia on s'asseia el públic, situada sobre un pòdium i dividida en sectors (cunei) per passadissos concèntrics. S'accedia a cada sector per portes anomenades vomitoria.
• Soterrani (subterraneus): espai sota l'arena on es guardaven els decorats i les gàbies dels animals.
• Llocs descoberts: en dies de pluja, l'amfiteatre es cobria amb un tendal anomenat velum.

Un exemple famós d'amfiteatre és el Colosseu, també conegut com a Amfiteatre Flavi, construït per l'emperador Vespasià.

Lluites de Gladiadors

Els gladiadors eren guerrers que lluitaven entre ells o contra animals a l'arena. Alguns tipus de gladiadors eren:

• Samnita, gal i traci: equipats amb casc, cuirassa, escut, espasa i punyal.
• Reciari (retiarius): sense casc ni cuirassa, portava un trident, un punyal i una xarxa (rete).
• Mirmillo: amb escut, espasa i casc gal.
• Essedarius: lluitava damunt d'un carro.
• Eques: lluitava a cavall.

El lanista era l'encarregat d'entrenar els gladiadors. Abans de la lluita, els gladiadors celebraven un banquet anomenat cena libera i saludaven l'emperador amb la famosa frase: "Ave Caesar, morituri te salutant" ("Salve, Cèsar, els que van a morir et saluden").

El públic podia decidir la sort del gladiador vençut. Si aixecaven els mocadors a l'aire i cridaven "mitte" ("allibera'l"), el gladiador era perdonat. Si, en canvi, baixaven el polze, el gladiador era executat.

Altres Espectacles a l'Amfiteatre

A més de les lluites de gladiadors, a l'amfiteatre també es realitzaven altres espectacles, com ara:

• Venationes: combats amb animals.
• Naumàquies: reproduccions de batalles navals.
• Representacions de drames mitològics: en aquestes representacions, els actors patien o morien de manera real.

Circ

El circ era un recinte rectangular i allargat dissenyat per a les curses de cavalls. Estava dividit per un mur baix i llarg anomenat spina, amb pilars o fites (metae) a cada extrem per marcar el punt de gir. Altres elements del circ eren les cotxeres (carceres) per als cavalls, els aurigues (conductors dels carros) i el fuet (flagellum) que utilitzaven per estimular els animals.

Hi havia quatre equips o faccions de carros, identificats pels colors vermell, blanc, blau i verd.

Teatre

El teatre romà estava inspirat en el teatre grec i s'utilitzava per a representacions teatrals i musicals. Les seves parts principals eren:

• Càvea (cavea): graderia semicircular i escalonada. S'hi accedia per les vomitoria, que donaven a unes escales radials (scalae). La graderia estava dividida en sectors verticals (cunei) i passadissos circulars (baltei) que la separaven en tres sectors horitzontals (maeniana): ima cavea (sector inferior), media cavea (central) i summa cavea (superior).
• Orquestra (orchestra): espai semicircular davant de l'escenari, reservat per als senadors i les autoritats.
• Escenari (scaena): plataforma elevada on actuaven els actors. Estava format per:
  • Proscaenium: part davantera de l'escenari.
  • Pulpitum: zona elevada.
  • Frons scaenae: paret posterior de l'escenari, que incloïa:
    • Postcaenium: lloc on es vestien els actors.
    • Subscaenium: espai sota l'escenari on es guardava la maquinària.
• Tendal (velum): cobria l'escenari en dies de pluja o sol intens.

Els actors (sempre homes) s'anomenaven histriones i utilitzaven màscares (personae) per representar els diferents personatges. En les tragèdies, els actors portaven botes altes anomenades coturns.

Els gèneres teatrals romans eren la tragèdia, la comèdia, la mímica, la pantomima (un sol actor feia tots els papers) i el drama satíric (tragicomèdia).

Termes

Les termes eren banys públics romans, que tenien una funció social i higiènica important. Estaven formades per diverses sales, com ara:

• Vestidors (apodyterium): on els usuaris es desvestien i guardaven la roba. Un vigilant (capsarius) custodiava les pertinences.
• Sala de pas (tepidarium): sala temperada.
• Bany fred (frigidarium): piscina d'aigua freda.
• Bany calent (caldarium): piscina d'aigua calenta.
• Sauna (laconicum o sudatorium): sala de vapor sec o humit.
• Sala de massatges (uncturium): on es realitzaven massatges amb olis.
• Altres locals: poipinae (tavernes), pati porticat o palestra (palaestra).

L'aire calent per a les termes procedia de l'hypocaustum, un sistema de calefacció per terra radiant. Els usuaris utilitzaven raspadors arquejats (strigils) per netejar-se la pell.

Les termes, com altres edificis públics, seguien la disposició urbanística romana, amb un cardo (carrer principal nord-sud) i un decumanus (carrer principal est-oest).