L'Estalinisme, la Prosperitat Americana i la Crisi de Superproducció (Post-Guerra Mundial)
L'Estalinisme: Economia i Dictadura
La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivitzades, per tal de provocar un creixement que fes de l'URSS una gran potència industrial. Es van seguir aquestes directrius:
- Es va prohibir la propietat privada.
- Es donà prioritat a la indústria pesant.
- Es va instituir una economia dirigida per l'Estat, que elaborava uns plans quinquennals.
El resultat fou una industrialització ràpida. Stalin va exercir una veritable dictadura en la qual el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l'Estat. El seu lideratge va quedar reforçat pel culte a la personalitat.
Impacte de la Primera Guerra Mundial als EUA i Europa
Els Estats Units van resultar molt beneficiats de la Primera Guerra Mundial. La venda d'aliments, d'armes i de productes industrials als aliats va facilitar que el país acumulés la meitat de les reserves mundials d'or i que el dòlar es convertís en una moneda de canvi sòlida.
A la fi de la guerra, els Estats Units havien esdevingut la primera potència econòmica mundial. La seva producció agrícola era molt elevada i la indústria representava el 44,8% de la població mundial (sic). Molts països d'Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.
En contrast amb l'expansió americana, la Primera Guerra Mundial va empobrir els països europeus, que van haver de fer front als préstecs de guerra i a la devaluació de les seves monedes.
La Dècada de la Prosperitat Americana (Els Feliços Anys Vint)
El creixement americà es va prolongar durant els deu anys que van seguir la fi de la guerra: fou la dècada de la prosperitat i de la consolidació d'un estil de vida americà basat en un gran consumisme.
Innovació, Consum i Bombolla Especulativa
L'expansió dels Estats Units es va basar en una profunda transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica. El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.
La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la borsa. Els bons resultats empresarials van fer augmentar la demanda d'accions, el valor de les quals pujava constantment. L'euforia borsària va generar una gran bombolla especulativa: un augment del valor de les accions com a resultat de la demanda creixent i no de l'augment dels beneficis. Va ser tan gran el desfici inversor, que molts compradors van demanar crèdits per a comprar accions.
La Crisi de la Superproducció i el Final dels Feliços Anys Vint
La prosperitat no va beneficiar tothom per igual, i un conjunt d'elements van preludiar la crisi que s'apropava.
Els llauradors van ser els primers perjudicats, perquè durant la Primera Guerra Mundial s'havien endeutat per a comprar noves terres i màquines i augmentar d'aquesta manera la producció, que venien als països bel·ligerants.
En la indústria va passar un fenomen semblant. La producció va créixer més de pressa que el mercat i les fàbriques produïen més del que podien vendre. El consum va minvar. Els Feliços Anys Vint eren a punt d'acabar-se.