L'estàndard literari del segle XV i Tirant lo Blanc: Anàlisi i context
L'estàndard literari del segle XV
La tasca literària dels escriptors del segle d'or va enriquir i envigorir la llengua, que s'expressa literàriament tant en prosa narrativa com en poesia, gènere que es va distanciar definitivament de la poesia trobadoresca que havia perdurat en ambients cortesans. La maduresa que havia arribat a la llengua va afavorir la reflexió del model lingüístic i l'aparició d'una consistència de correcció lingüística. Joan Esteve va publicar el diccionari més antic en una llengua romànica. Bernat Fenollar, en 1475, va escriure les 'regles d'esquivar vocables, mots grossers o pagesívols', que defensava el model de la llengua de les ciutats i rebutjava els arcaismes, els vulgarismes i els localismes. Jaume Gassull, li va respondre de forma satírica amb la 'brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossen Fenollar' que defensa les solucions més populars. El nom de la llengua rep 2 noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. En aquesta proliferació va influir el clima d'esplendor econòmica, com l'aïllament per la castellanització de la cort.
Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
L'autor és Joanot Martorell, nascut a València en una família noble. Va ser un cavaller involucrat en conflictes cavallerescos. Va escriure la novel·la 'Tirant lo Blanc' entre 1460 i 1468, any de mort de l'autor, per això el llibre va quedar inacabat. El manuscrit de Martorell passa a Joan Martí de Galba, que va acabar la novel·la i la va imprimir a València en 1490. En el Tirant hi ha 3 plans: el cavalleresc (on abunden torneigs i accions militars), l'històric (amb referències a la realitat de l'època i personatges històrics) i el realista (mostra la realitat quotidiana de l'època). L'autor presenta històries diverses de forma creïble, fet de la novel·la moderna. També va escriure nombroses lletres de batalla i un relat inacabat. Podem dir que Tirant lo Blanc trenca els clixés de les novel·les de cavalleries i representa el naixement de la novel·la moderna.
Tema, estructura i argument
Narra les proeses d'un cavaller que pel seu esforç aconsegueix ser capità general i es casa amb Carmesina, filla de l'emperador. L'acció es distribueix: part anglesa, a Sicília i Rodes, a l'imperi grec, al nord d'Àfrica, de nou a l'imperi grec.
Personatges i estil
Són moderns, semblen reals, evolucionen, és un heroi modern per la seva humanitat i les contradiccions. Es combinen 2 estils: el culte i el col·loquial.