Estàtua d'August a la Prima Porta i Maison Carrée: Art i Poder a l'Antiga Roma
Estàtua d'August a la Prima Porta
Comitent: Senat romà
Datació: 19 aC (còpia del segle XIV aC)
Context: Roma imperial
Tècnica: Fosa (Ciselat: talla), bronze (Ciselat: marbre de Luni)
Tipologia: Escultura exempta
Dimensions: Peus, pòlit; 2,04 m
Ubicació original: Vil·la romana ad Gallinas Albas, propietat de Livia, a la Prima Porta, Roma
Localització actual: Musei Vaticani, Roma
Anàlisi formal
L'emperador es representa com a una figura de tota la seva glòria, com a home, amb un rostre molt jove que no li corresponia en vida, i com a militar genial: la cuirassa està detallada amb els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell va pacificar.
Context històric
Època imperial: la figura de l'emperador es refereix a la política de tot l'Imperi. Els conquistes van augmentar el territori dominat per Roma i s'imposa la Pax Romana. Roma basa l'economia en la xarxa de ciutats que ha creat i en els intercanvis comercials.
Anàlisi
Forma: L'estàtua es va trobar en unes excavacions a la localitat de la Prima Porta, el 1863. Mesura una mica superior al natural i està presentada amb el braç dret alçat. Es considera un signe d'autoritat o també seria l'actitud d'un orador. Porta una cuirassa senyorial decorada amb relleus que representen les seves victòries. El dofí, amb Eros al damunt, resol el problema de la sustentació de l'estàtua de marbre, que no existia en la còpia original. Serveix també per recordar l'origen diví de l'emperador Augustus.
Estil: L'estàtua té un peu avançat que suporta tot el pes. El braç alçat i la posició comandant i l'altraست tunica per equilibrar la figura. De fet, l'escultor aplica la tècnica del contrapposto, que servia per donar vida a la figura. Durant el període d'August, els artistes s'inspiren en models grecs clàssics i els cares tenen un gran realisme. Es pot començar a parlar de retrat, tot i que encara estan una mica idealitzats. Tant a la còpia com a l'original està representat com un home jove que no respon a la realitat.
Interpretació
L'estàtua original estava feta amb bronze per commemorar l'inici de la Pax Augusta, ja que havia aconseguit la pacificació de la Gàl·lia i Hispània. Augustus va ser divinitzat després de morir, i la seva dona Livia va rebre l'encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotesa.
Els peus descalços signifiquen que l'escultura va ser feta quan Augustus ja era a l'Olimp. Representa un moment de màxima autoritat de l'emperador i també constata un fet polític: Prodúa poder sentit davant l'emperador.
Funció
Aquesta estàtua va ser feta per glorificar Augustus i per marcar la seva entrada a l'Olimp. La còpia de marbre exalça gestes d'Augustus com a fundador i pacificador de l'Imperi. La funció principal és servir com a propaganda política. Livia va aprofitar el prestigi d'Augustus per promocionar també el seu fill Tiberi, futur emperador.
Maison Carrée
Datació: 16 aC
Ubicació: Nimes
Context: Roma imperial
Materials: Pedra calcària blanca, arquitrau
Dimensions: 14 x 28
Anàlisi
Forma: Columnes d'estil corinti que envolten el temple. Estan adossades al tall del temple i, per tant, no tenen funció de suport (adossades als murs de la cel·la). El carreg està suportat per un mur, amb l'única excepció de la part d'entrada, on les columnes sí que sostenen l'entaulament.
Espai: A diferència dels temples grecs, de mida humana, els temples romans s'alcen sobre un podium elevat de manera que esans sobre de qualsevol persona que s'apropés. És un temple d'estil pseudoperíptera, de planta rectangular. Consta d'quatre columnes exemptes i la resta de les 20 columnes estan adossades al mur. Les columnes corintis estan estilitzades i tenen un fust acanalat. Els capitells estan decorats amb ornaments i fulles d'acant. L'entaulament està format per un arquitrau, un fris i una cornisa. El frontó no té la cel·la dividida, ja que si hagués estat dividit s'hauria hagut de muntar a diferents deus. La longitud del temple és el doble de la seva amplada.
Estil: Mentre que el temple grec és pla per les quatre cares, els temples romans estan dissenyats per ser mirats frontalment. La part frontal és l'única que té escales per pujar a dalt del podium i té una àrea àmplia, i per tant és una part molt diferent de la resta del temple, ja que la part de darrere té menys importància. Alguns veges els romans construeixen temples units a la part de darrere.
Interpretació
El principal punt de vista lògic del temple és la frontalitat, ja que l'única possibilitat d'accedir al temple és la part frontal a través d'una escala. El temple està dedicat a l'emperador Augustus i a tota la seva família. Hi ha poques escultures i no hi ha relleus al frontó. L'ornamentació és més recargada. Els romans donaven més importància a la decoració interior que a l'exterior.
El santuari el va construir Agripa, el home de confiança d'Augustus, que es va encarregar d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia.
Funció
Una de les principals funcions va ser la de connectar les diferents províncies de l'Imperi. A l'època d'Augustus es va construir una gran quantitat de monuments de tota mena al Mediterrani. A més, es va construir aquest gegant amb l'objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als deus romans.