L'Estatut d'Autonomia de 1932 i els Fets d'Octubre de 1934
L'Estatut d'Autonomia del 1932
El juny del 1931, es van celebrar les eleccions generals a Corts constituents i a Catalunya hi va haver el gran triomf d'Esquerra Republicana. Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid, per tal que fos sotmès a discussió i posterior aprovació. La nova Constitució impedia la federació de regions, imposava l'oficialitat del castellà i, en general, retallava les competències que Catalunya havia reclamat en l'Estatut de Núria.
El debat parlamentari i l'aprovació
El debat parlamentari per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser llarg i difícil. En els debats van aparèixer tres grans postures:
- Una partidària d'aconseguir una moderada autonomia (centre).
- La de tots els representants catalans, que van fer un front comú reclamant una autonomia àmplia (esquerres).
- L'oposició, que defensava una Espanya unitària (dretes).
Una part important de la cambra va aprovar, el 9 de setembre de 1932, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Però el text definitiu presentava moltes diferències amb l'Estatut de Núria. Catalunya es constituïa en regió autònoma dins de l'Estat espanyol i tant el català com el castellà eren llengües oficials.
La Revolució de l'octubre del 1934
L'entrada de membres de la CEDA al govern va ser interpretada com un camí obert cap al feixisme. Com a conseqüència, hi va haver vagues generals a les grans ciutats i la resposta del govern va ser decretar l'estat de guerra. A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social; el govern va decidir enviar la Legió sota el control de Franco. La repressió fou dura.
A Catalunya, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. L'escassa participació ciutadana va fer fracassar el moviment i, per tant, a Catalunya la revolta tingué un caire més polític. El govern de la Generalitat i l'ajuntament de Barcelona van ser empresonats. Azaña, que es trobava a Barcelona, va ser també empresonat i a Madrid van ser detinguts uns quants líders de l'esquerra, entre ells Largo Caballero.