Estils i història del jazz: blues, gospel, fusió i més
El jazz: diferències respecte a la música clàssica
El jazz es diferencia de la música clàssica per diversos elements característics. La particularitat rítmica es basa en l'accentuació dels temps febles del compàs i l'ús de síncopes. L'improvisació hi té un paper molt important. La sonoritat personal dels intèrprets, vocals i instrumentals, sovint busca imitar la veu negra.
Work song
Work song. Quan els esclaus estaven treballant, s'ajudaven cantant. El ritme de treball els servia de base. Tenia un caràcter trist i melangiós.
Gospel
Gospel. Era el cant de la comunitat negra americana; els esclaus van trobar a l'església un espai on retrobar-se i on cantaven per l'esperança d'aconseguir un nou món.
Blues
Blues. És quan l'esclau negre expressava la seva tristesa per la situació. El blues és lent, trist i tens, i amb una mica d'ironia.
Cool jazz
Cool jazz. Als anys 1950, és fresc i desapassionat, sense vibratos ni expressions emotives. Hi ha una pulsació mecànica en comptes del balanceig del swing.
Third stream
Third stream. La composició prima per sobre de la interpretació. Els músics escrivien obres acuradament planejades i instrumentades, on la improvisació quedava limitada. Les textures eren complexes.
Hard bop
Hard bop. És un retorn iniciat per joves negres; és gairebé com el bebop però encara més radical i amb una tècnica instrumental més depurada.
Free jazz
Free jazz. Eleva al màxim la llibertat dels músics per improvisar, fugint de la tonalitat i tornant als inicis, quan els músics tocaven de manera espontània.
Jazz modal
Jazz modal. No es basa tant en les escales majors, sinó en modes i escales alternatives.
Fusió
Fusió. Va comportar la introducció d'instruments elèctrics característics del rock. És quan apareixen intents de renovar el jazz incorporant principalment elements de la música brasilera, la música llatinoamericana i del rock.
Revival
Revival. Aquest estil era sinònim de senzillesa, claredat, melodia i swing.
Rhythm and blues
Rhythm and blues. Va aparèixer per substituir la denominació «race records», que començava a considerar-se ofensiva. Es va definir com un estil proper al jazz, normalment vocal i, de vegades, seguia els esquemes del blues.
Rock 'n' roll
Rock 'n' roll. Utilitza molts dels mateixos acords del rhythm and blues; va servir de reclam comercial per a cantants com Elvis.
Soul
Soul. Té les arrels a les esglésies evangèliques del nord d'Amèrica. Diversos cantants formats en el gospel van canviar els temes religiosos per temes profans, conservant la mateixa energia i expressivitat de la música religiosa.
Funk
Funk. L'element central és el groove, amb un fort accent rítmic i un enfocament en el patró de baix i bateria.