Estratègies de Porter i Teories d'Internacionalització
PORTER
Segons l'estructura de la cadena de valor de les empreses hi ha:
Indústria Global:
quan la posició competitiva d'una empresa en un país està afectada per la posició competitiva que té als altres països. Realitza activitats 'cap enrere' i de suport orientades a producció i proveïdors, per crear avantatge competitiu.Indústria Multipaís:
quan la competència en un país és diferent de la competència en altres països. Realitza activitats 'cap endavant' orientades al comprador vitals per crear avantatge competitiu.CONCENTRACIÓ:
concentrada (activitats de l'empresa en 1 únic país) o dispersa (cada país té una cadena de valor)COORDINACIÓ:
baixa (completa autonomia en cada fàbrica) o alta (forta coordinació entre fàbriques)4 estratègies:
GLOBAL PURA:
(Alta, Alta). Pressió alta per reduir costos i Adaptació mínima a les necessitats del client, producte estandaritzat.GLOBAL AMB ADAPTACIONS:
(Alta, Baixa). La activitat en 1 sol país excepte comercialització i postvenda estan descentralitzats. Pressió alta per reduir costos i Adaptació local mínima ja que ofereix un producte estandaritzatESTRATÈGIA MULTIPAÍS:
(Baixa, Baixa): La empresa adapta els seus productes a les necessitats de cada país en el qual competeix per diferenciació sobre els rivals locals. Descentralitzen el control, operen de forma autònoma i desenvolupen les seves pròpies activitats de creació de valor. Pressió baixa en reduir preus. (-) aprenentatge global és petitESTRATÈGIA TRANSNACIONAL:
(Baixa, Baixa) Pressió alta en reduir costos i ho fa en aquells països on les activitats de creació de valor són menys costoses. I Pressió alta en adaptació local. Aprenentatge global fort. (-) molt costós coordinar totes i tenir AprenGlobalTEORIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ:
1. Se basa que els beneficis derivats d'obrir nous mercats siguin superiors als costos d'aprenentatge i establiment que comporta l'expansió exterior
2. T del Cicle de Vida del producte: La ubicació de l'empresa varia en funció del grau d'estandarització del producte ofert (es busca la diferenciació)
3. T del comportament oligopòlic: En mercats oligopòlics (els de poques empreses de grans dimensions) les empreses són interdependents, l'expansió d'una d'elles força als rivals a fer-ho també per mantenir la seva posició relativa en el mercat
4. T de la diversificació de riscos. Es basa en diversificar les inversions per diversificar riscos, i així protegir-se de les conjuntures (-) específiques de cada país
5. T de la localització (P): La dotació de factors productius de determinades destinacions (recursos físics, localització geogràfica, clima, MOD) són un atractiu per la internacionalització,
6. T eclèctica: Integra les demés. OLI. 3 factors: Propietat d'actius tangibles i intangibles; Localització de destinació tingui avantatges respecte el local; Que les empreses trobin avantatjós explotar els actius elles mateixes en aquest altre país.
7. Uppsala: Les empreses inicien l'activitat en un país proper i poc a poc Internacionalització. Passos: Exportacions irregulars (vendes esporàdiques); Exportació via agent comercial; Establiment de filials comercials independents; Filials de producció a l'exterior.