Estratificació Social vs. Estructura Social: Anàlisi i Comparació

Comparació: Estratificació Social vs. Estructura Social

L'estratificació social es descriu com les línies sistemàtiques de desigualtat (Crompton, 1994), mentre que l'estructura social és l'explicació del canvi que es produeix. Aquesta explicació cal buscar-la en processos socials que emanen del mercat i l'Estat, però especialment de la societat civil.

Desigualtat Social

La desigualtat social és la condició per la qual les persones tenen accés desigual a recursos, serveis i posicions en la societat. Això es deu a:

1. Judicis dels éssers humans sobre allò que és bo, regular o dolent.
2. Posició social, que fa que s'adquireixin béns o serveis determinats.

Tipus de Desigualtat

1. Renda: Els diners que rep la gent a canvi d'una ocupació. Per exemple, als EUA als anys 80, degut a:
   1. Canvis econòmics: Menys remuneració per treballs mitjans i més remuneració per treballs alts i baixos.
   2. Mides polítiques: Menys impostos per als rics i més impostos per als pobres; menys ajudes. Per exemple, l'Assistència Social per als pobres.
2. Riquesa: La gent utilitza diners per satisfer necessitats (accions, bons, propietats).
3. Salut: Assistència mèdica mal repartida.

Legitimació de la Desigualtat

No ha existit mai una estructura estable de desigualtat sense que hi hagués una justificació.

Funcionalistes (Davis i Moore)

La desigualtat és necessària per al desenvolupament del sistema social. Així, els individus es tornen més capaços i s'esforcen més per obtenir recompenses.

Dualització Social

1. Escissió forta: La societat conserva desigualtat al seu interior, no tots tenen recursos garantits. Estan integrats al mercat. Per exemple, els EUA amb funcionaris, etc.
2. Escissió feble: Societats on trobem persones amb pocs recursos, que no voten, són els "marginats". Per exemple, els EUA amb negres, hispans, etc.

Herència Marxista de l'Estratificació Social (Paradigma Crític del Conflicte)

1. Materialisme històric: A partir de les condicions materials fonamentals (nivell de tecnologia, geografia, etc.), s'ha anat donant forma a la societat gràcies a elles.
2. Infraestructura: És la base econòmica que modela la superestructura (sistema polític, familiar, etc.) i conforma el mode de producció on es distingeix:
   1. Mitjans de producció: Tecnologia utilitzada per produir béns.
   2. Relacions de producció: Relacions humanes que es donen segons determinats mitjans de producció.
3. Canvi social: Els treballadors eren cada cop més i s'oposarien als interessos de la propietat privada, mitjans de producció, etc. Això provocaria una revolució per intentar resoldre-ho.
4. Visió marxista de classe:
   1. Societats capitalistes: Basades en la producció industrial.
      • Burgesia: Propietaris dels mitjans de producció o capital.
      • Proletariat: Classe obrera.

Aquí es produeix un conflicte de classe, perquè una classe (Burgesia) explota a l'altra (Proletariat).

Herència Weberiana de l'Estratificació Social (Paradigma No Crític del Conflicte)

Weber creia que el conflicte entre burgesia i proletariat no era l'únic a la societat, ni el més important, sinó que era la dominació i el conflicte polític i organitzatiu en una societat dividida entre dominants i dominats.

1. Aspecte multidimensional de l'estratificació social:
   1. Status: Implica seguir un estil de vida específic estimat per la societat.
   2. Partit o poder: Organització i autoritat com a mitjà d'influència en la societat amb personal preparat per arribar a una meta.
   3. Classe: Possessió o no de propietat i ocupació (=Marx). Agrupació d'individus amb posicions i interessos econòmics i polítics semblants.

Paradigma de l'Ordre No Crític; Teoria Funcional (Durkheim)

No era necessari canviar l'statu quo. Els problemes eren morals, no materials (alienació, explotació, etc.).

1. Moral: Important per mantenir l'ordre moral (es requeria un procés continu de socialització perquè les persones interioritzessin i reduïssin així el comportament egoista) i la integració social (es mantenia mitjançant institucions com la religió, la família, l'educació, etc.).
2. Solidaritats:
   1. Orgànica: Són organitzacions, ocupacions o gremis.
   2. Mecànica: Es basa en relacions estretes i moral comuna.
3. Desigualtat:
   1. Externa: Imposada per circumstàncies socials a l'individu (status adscrit, de naixement).
   2. Interna: Basada en el talent individual (status adquirit, propi esforç).

Teoria No Crítica del Conflicte (Dahrendorf)

Rebutja que el conflicte de classe en la societat industrial es basi en l'interès econòmic, perquè la classe alta no domina els mitjans de producció. També parla de la institucionalització del conflicte en l'educació i el coneixement tècnic, que torna l'estructura ocupacional. Això produeix diferents graus d'autoritat i es configura així l'estructura ocupacional.

Teoria Funcionalista i Estructura-Funcionalista de l'Estratificació Social

Analitza la posició social en relació al rol (paper esperat socialment) o status (prestigi).

1. Davis i Moore: Expliquen l'estratificació social per satisfer les necessitats pròpies de la societat.
   1. Teoria: Les posicions més importants que altres a la societat, l'ocupació per tant, requereix més qualificació especial; persones limitades amb talent suficient per obtenir les qualificacions necessàries per a aquestes posicions; formació amb sacrificis per transformar el talent en qualificació; l'accés a recompenses provoca diferenciació de prestigi, etc.
   2. Crítica: La seva teoria només es fixa en el talent i deixa de banda el poder o la influència.

Parsons

Parteix de la teoria de l'acció social on la societat està integrada per un sistema de normes i valors compartits.

1. 4 subsistemes funcionals:
   1. Adaptació a l'entorn:
      • Economia: Extreu recursos de l'entorn i produeix béns i serveis necessaris.
   2. Aconseguir objectius:
      • Estat: Decideix metes i estableix direccions per assolir-les.
   3. Integració:
      • Sistema legal o religió (institucions): Contribueixen a la integració del sistema social establint regles o criteris morals.
   4. Manteniment de patrons latents:
      • Família, escola i institucions culturals: Serveixen per mantenir patrons, socialitzant individus.

Crítiques a Parsons

Encara que reconeix la divisió de classe, dona poca importància als interessos d'individus i grups socials, considerant-los secundaris.

Merton

També planteja elements disfuncionals.

1. Anomia: Incompatibilitat entre objectius i normes. Desajustos socials (esforç, èxit).
   1. Conformistes: No aconsegueixen els seus èxits, objectius i es conformen amb el que tenen.
   2. Apàtics: Poden acceptar objectius, però no normes.
   3. Rebels: No accepten objectius ni normes. Es marginen, no actuen en contra.
   4. Revolucionaris: No accepten ni objectius ni normes i actuen per canviar-ho.

Crítiques al Funcionalisme i Estructura-Funcionalisme

1. Es centren en posicions socials individuals i no de grup.
2. Consideren l'harmonia i l'equilibri per sobre de les relacions de força, domini o explotació entre classes.
3. La desigualtat té components disfuncionals.
4. No es produeix correspondència entre la importància social de les activitats i el prestigi social i la remuneració, etc.

Enfocs Post-Industrials

Diuen que els elements més importants són el poder i el coneixement.

1. Touraine: Es basa en factors polítics o culturals, no econòmics.
   1. Alienació: És un eix de conflicte on es és incapaç de tenir control sobre el saber o la informació, això configura la classe.
2. Bell: Diu que qui té més coneixement i capacitat de control i gestió a nivell educatiu, se situa millor a l'estructura social.
   1. Canvi en l'estructura ocupacional: Amb una anàlisi es trobava un increment en el sector serveis i el nivell educatiu. Això provoca que com més augmenti, més es configura la classe.
3. Offe: Parla d'elements que configuren el conflicte social, com els que estan en funció dels valors. També situa valors post-materials.

Classe Obrera a Espanya (Divisió)

1. Estructura de classe:
   1. Relació empleats-autònoms
   2. Burgesia-petita burgesia: Els primers disminueixen, els segons augmenten.
   3. Menor nombre d'assalariats encoberts: Propietaris amb franquícia, amb o sense assalariats, etc.
   4. Major pes de treballadors intel·lectuals: Tècnics, professionals, etc.
2. Burgesia i petita burgesia (divisió): Petita i gran burgesia segons procedència social, educació, ingressos, etc.
3. Conjunt salarial:
   1. Classe obrera: Administratius qualificats i no qualificats.
      • Classe obrera tradicional: Treball manual, industrial, construcció, etc. (homes). No més una minoria privilegiada amb treball fix i regulat.
   2. Treballadors intel·lectuals: Caracteritzats per posicions contradictòries de classe (Wright). Tenen major creixement actual, són assalariats privilegiats, amb més salari, menys atur i major accés al treball. Donen més pes a l'estructura interna per gènere.

Regulat i Desregulat

El primer es basa en un creixement econòmic i un ús excessiu de recursos naturals (combatut per l'ecologisme). El segon, més mercat, menys estat i menys presència de la societat civil, comporta:

1. Fragmentació: Poca actuació sobre l'Estat i per tant sobre el mercat, produint així un increment de la desigualtat. Efectes:
   1. Reducció de la capacitat d'acció col·lectiva.
   2. Afebliment de la solidaritat de classe.
   3. Enfortiment d'actituds localistes (empresa) i individualistes (lloc de treball), etc.

Globalització

Característiques:

1. Mundialització comercial, de capital i de producció:
   1. Deslocalització i descentralització.
2. Canvis: Noves necessitats (demandes), així apareixen els NMS.
3. U. Beck: Diu que és la internalització de l'economia, on aspectes polítics, socials i culturals queden supeditats a aquesta.
4. C. Prieto: És la primacia del mercat capitalista desregulat. Aquest regula tots els béns, excepte la mà d'obra, és un sistema econòmic mundial.

Nous Moviments Socials (NMS)

Generen nous valors com el postmaterialisme, que és la no-producció/reproducció social. Actuen en funció dels valors i no necessàriament per la classe.

1. Macro: Greenpeace, Intermon.
2. Micro: Moviments puntuals.
3. Meso: ATTAC.
4. Perill de supervivència humana:
   1. Guerra nuclear: Moviments per la pau o moviments per la guerra concreta, etc.
5. Llibertats:
   1. Gènere, sexe: Feminisme, moviments gais i lesbianes, etc.
6. Mecanismes de Solidaritat:
   1. Tercer Món.

Crisi del Welfare

Aposta per la plena ocupació i polítiques redistributives de la riquesa per disminuir la desigualtat i tenir un conflicte regulat. En un sistema desregulat, es produeix una menor base material i una reducció del welfare com a regulador del funcionament del sistema (+mercat).

1. Augment de la desigualtat: Riscos d'exclusió social i pobresa.
2. Competència per recursos: Xenofòbia.

Canvis en l'estructura ocupacional, conflicte de classe: Pèrdua de centralitat del treball. Provoquen crisi d'ocupació i atur, juntament amb precarietat i inestabilitat, havent-hi gent treballant en diversos treballs alhora.

Posició Convencional

1. Acker: Critica aquesta posició perquè la majoria d'estudis empírics sobre l'estructura social assumien:
   • Família: Unitat d'estratificació.
   • Posició social de la família: Donada substancialment per l'home.
   • Status: Home = dona.
   • Posició social de la dona: Derivada cap a la família.
   • Les dones determinen el seu propi status, si no estan lligades a l'home.
   • Desigualtat entre homes i dones.
2. Goldthorpe: Defensa aquesta posició perquè la unitat d'anàlisi és la família representada pel cap de família masculí.
   • Participació de les dones en el mercat laboral: És intermitent i limitada en el temps.
   • Treball a mitja jornada: Les dones treballen a temps parcial.
   • Ocupació de les dones i durada del treball: Depenen de les responsabilitats familiars i l'ocupació que tingui el marit.
3. Crítiques:
   • Engels: Postula que l'alliberament de la dona anava lligat a la lluita de classes.
   • Harmann: Crea un pont entre patriarcat i capitalisme, necessari per comprendre les relacions entre gènere. Analitza com els treballadors i els sindicats lluiten contra la incorporació de la dona a les fàbriques perquè així asseguren el control de la dona en totes les esferes.

Mobilitat Social

És un procés crucial de mediació entre estructura i acció (2 visions):

1. Defensada per teòrics liberal-funcionals: Conceben la societat com un component continu i homogeni format per individus que fan funcions de més o menys prestigi i remuneració.
2. Perspectiva classista: Sosté que la societat està formada per classes socials que es defineixen segons la posició dels membres en relació a la producció, el mercat i l'autoritat. Aquí, quan es manté la posició de classe, s'arriba a una herència social o immobilitat.

Tipus de Mobilitat Social

1. Intergeneracional: Estudia el comportament dels pares amb els seus descendents.
2. Intrageneracional: Compara la posició ocupacional d'una persona durant un llarg període de temps.
3. Horitzontal: Es produeix entre posicions del mateix rang en l'estructura ocupacional. Per exemple: un electricista deixa una empresa per incorporar-se a una altra similar.
4. Vertical: Moviment d'una ocupació a una altra de rang superior o inferior. Per exemple: de policia a mestre (ascendent) o de policia a perruquer (descendent).