Estructura Institucional de la Unió Europea: Competències i Funcionament

Estructura Institucional de la Unió Europea

L'associació de 27 estats europeus es basa en tractats internacionals amb objectius i valors compartits. Té una estructura institucional permanent amb competències polítiques, legislatives, executives i judicials.

Competències de la UE

Competència d'atribució:

• Principi de subsidiarietat: En àmbits que no són de competència exclusiva de la UE, només intervindrà si els objectius de l'acció no es poden assolir de forma suficient pels estats.
• Principi de proporcionalitat: La forma i el contingut de l'acció de la UE no excediran el necessari per assolir els objectius del tractat.
• Principi de cooperació lleial: Els estats de la UE es respectaran i assistiran mútuament en el compliment del tractat.

Distribució de les competències:

• Competències exclusives: Unió duanera, acords de pesca, política comercial comuna, política monetària.
• Competències compartides: Mercat interior, política social, medi ambient, transport, energia.
• Competències de coordinació o complementàries: Cultura, turisme, indústria, protecció civil, protecció i millora de la salut.

Institucions Més Importants de la UE

Les institucions més importants de la UE són: Comissió Europea, Consell de Ministres, Consell Europeu i Parlament Europeu.

Comissió Europea

La Comissió Europea representa la UE com a entitat general. La seva composició inclou:

1. Col·legi de Comissaris: Cada comissari representa un estat membre i una àrea diferent. El comissari és responsable d'una àrea determinada. El principi d'independència estableix que el comissari no pot tenir cap altra tasca que no sigui la de comissari, ha de vetllar per la Unió i desvincular-se del país que representa per garantir la neutralitat. El Tractat de Lisboa crea una nova figura (Alt Representant de la UE) que exercirà tot el que són assumptes d'afers exteriors. Formarà part dels comissaris de la UE, però no complirà el principi d'independència, ja que és intermediari entre la Comissió i el Consell. El principi de col·legiació estableix que, tot i que cadascú representa una àrea, cal la unió entre els comissaris. Abans d'adoptar-se un acte legislatiu, la Comissió normalment proposa i després passa al servei jurídic que analitza que tot sigui correcte, després passa al gabinet que analitza que sigui factible la proposta i li passen la proposta al comissari.
2. President de la Comissió: Nomena els comissaris i té potestat per finalitzar el càrrec d'un comissari si aquest no compleix els requisits.

Poders de la Comissió:

1. Poder legislatiu o quasi legislatiu: En algunes àrees, la Comissió és l'encarregada de decidir actes sense passar per altres departaments. La Comissió té suficient poder per adoptar actes (aquí la Comissió té poder legislatiu). Poder quasi-leg: aquests són actes reglamentaris que no són actes legislatius, són infralegislatius i, per tant, tenen poder quasi legislatiu.
2. Ordre del dia: La Comissió té poder per iniciar un procés i, per tant, per establir l'ordre del dia (temes a tractar).
3. Poder executiu: Poder de fer complir als estats membres la legislació de la UE.
4. Poder de supervisió: En casos concrets on un estat identifica una necessitat concreta i ben argumentada, l'estat no pot donar diners directament, sinó que va a la Comissió, li entrega un informe i el comissari decidirà si aprovar o no aquesta ajuda. Després hi haurà supervisió per veure si l'estat compleix amb el període d'ajuda, la quantia, etc.

Funcions de la Comissió: Dret d'iniciativa legislativa, control de l'aplicació del dret, execució del pressupost, normativa delegada, representació exterior de la UE.

Consell de Ministres

Representa els estats membres.

Poders: El Consell de Ministres intercanvia informació, es consulten i es decideix sobre propostes futures. S'encarrega de legislar i decidir sobre assumptes d'afers exteriors.

Presa de decisions: Les votacions depenen de l'àmbit. 1. Majoria simple (mitat + 1) 2. Unanimitat (temes de màxima sensibilitat) 3. Majoria qualificada (s'intenta equilibrar el sistema, ja que hi ha estats que no tenen tant pes i la població és menor).

Composició del Consell:

1. Presidència: Es rota en grups de 3 estats dividits en períodes de 6 mesos (total 18 mesos). Funcions: organitza les reunions que es duen a terme al Consell, l'estat que exerceix la presidència representa el Consell a la Comissió i organitza l'ordre del dia.
2. Secretariat: Funcions administratives, organitza conferències. Quan el Consell Europeu és una de les parts litigants al TJUE, el Secretariat representa el Consell.
3. Coreper: Organ que prepara les reunions del Consell i els documents que s'aporten a les reunions. Hi ha dues divisions: 1. Coreper 1 (transport, mercat interior) 2. Coreper 2 (relacions exteriors, assumptes financers).

Parlament Europeu

Representa els interessos del poble europeu. Els representants són escollits per elecció directa nacional. Té tres poders:

1. Legislatiu (se li envia una proposta legislativa i la pot vetar, encara que sigui iniciada per la Comissió).
2. Executiu (nomenament de càrrecs).
3. Financer (juntament amb el Consell decideixen els pressupostos de la UE).

Competències: Dret de petició, denúncies al TJUE, control polític i jurídic, funcions pressupostàries.

Consell Europeu

El Tractat de Lisboa el converteix en un òrgan de la UE. La presidència és rotatòria (cada 6 mesos). Està compost per caps de govern. És l'òrgan polític de més alt nivell. No és un òrgan legislatiu. Les seves decisions obliguen als estats.

Consell

És l'òrgan legislatiu màxim, però comparteix competència normativa amb el Parlament. Està compost per membres del govern amb rang ministerial sobre la matèria a tractar. També és l'òrgan pressupostari màxim juntament amb el Parlament. El procés ordinari de presa de decisions és per majoria qualificada. Representa els interessos dels estats.