L'Estructura Política i Econòmica del Primer Franquisme
Lleis Fonamentals del Règim Franquista
- 1945: Llei del Referèndum Nacional. Permetia al cap de l'Estat sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.
- 1947: Llei de Successió. Declarava Franco com a cap de l'Estat vitalici i definia Espanya com un regne.
- 1948: Llei de Principis del Movimiento Nacional. Actualitzava els principis rectors de l'Estat. Els funcionaris públics estaven obligats a jurar-los abans de prendre possessió del seu càrrec.
La democràcia orgànica
Es van deixar de banda les idees falangistes per crear un nou Estat nacionalcatolicista, inspirat en l'Estat corporativista italià, que es basava en la participació de les famílies, els municipis i els sindicats. Aquest sistema va rebre el nom de democràcia orgànica, un concepte que no s'ha de confondre amb la democràcia representativa.
L'any 1942 es va aprovar la Llei Constitutiva de les Corts, que establia les Corts com a òrgan legislador i de participació popular. Els seus representants s'anomenaven procuradors. No obstant això, les Corts no eren elegides democràticament, ja que Franco controlava el poder legislatiu.
Estructura del poder
El poder executiu estava format pels governadors civils (encarregats de controlar la participació pública), els governadors militars, els alcaldes dels ajuntaments i la Presidència del Govern.
L'únic partit polític permès era la FET y de las JONS, controlat pel sindicat únic vertical, la CNS-OSE. L'Estat imposava les condicions laborals a la població obrera. No existia la possibilitat de negociació col·lectiva i el dret a vaga era il·legal. Això va comportar condicions laborals extremes, salaris baixos i grans beneficis empresarials.
Autarquia i racionament
L'autarquia i els seus efectes (1939-1959)
El principal objectiu de la primera etapa del franquisme va ser l'autosuficiència econòmica, coneguda com a autarquia. Aquesta política va consistir en el tancament de fronteres a l'exterior, impedint l'entrada i sortida de productes, de manera que el país havia de viure de la seva producció interna.