Estructura de les proteïnes: primària, secundària, terciària i quaternària

Estructura de les proteïnes:

Estructura de les proteïnes: Està formada per cadenes d'aminoàcids o polipèptids amb una disposició tridimensional molt complexa.

L'estructura primària:

Indica quants aminoàcids la formen i en quin ordre es troben enllaçats mitjançant l'enllaç entre els grups amino i carboxil. Encara no és proteïna.

L'estructura secundària:

Indica com es disposen en l'espai els aminoàcids consecutius. Hi ha dos tipus d'estructures secundàries: Hèlix i Lamina B o full plegat. Aquestes queden estabilitzades gràcies a nous enllaços que han aparegut en apropar-se els diferents radicals. Encara no és proteïna.

L'estructura terciària:

Plegament sobre ella mateixa de l'estructura secundària redueix longitud i guanya volum. L'estructura tridimensional queda estabilitzada per nous ponts d'hidrogen. Apareixen unes noves proteïnes, les globulars i fibroses. Ara ja té estructura tridimensional, ja té funció biològica i ja és una proteïna.

L'estructura quaternària:

L'estructura quaternària: Aquesta la tenen les proteïnes formades per dues o més cadenes, iguals o diferents, de polipèptids i indica com s'uneixen entre elles les cadenes d'aminoàcids o monòmers.

Proteïnes fibroses:

Són molt estables, dures i insolubles en l'aigua. Estan formades de fibres o làmines. Fonamentalment es troben en els teixits animals i desenvolupen funcions estructurals i de protecció. Exemples: ceratines, elastines, col·làgens, gelatines.

Proteïnes globulars:

Són formades per cadenes de polipèptids plegades més o menys esfèriques. Són més solubles amb l'aigua. Desenvolupen funcions molt diverses i tenen un alt valor nutritiu. Exemples: Histones (formen la cromatina del nucli cel·lular), Prolamines i les glutenines (abunden en les llavors de cereals), Albúmines (l'ovoalbúmina de la clara de l'ou o la lactoalbúmina de la llet, la seroalbúmina del plasma sanguini, la globulina) i Globulines.