L'Estructura Social de la Industrialització: Burgesia i Proletariat
Predomini de la Burgesia en la Societat Industrial
La burgesia va ser un grup social molt poderós en la nova societat industrial. No formava una classe social homogènia, ja que presentava diferències notables de mentalitat, forma de vida i nivells de riquesa.
L'Alta Burgesia i la Nova Elit Social (Plutocràcia)
La nova elit social, que es va consolidar a començaments del segle XIX, estava formada per una part de l'aristocràcia i alguns sectors de l'alta burgesia. Aquesta nova elit o minoria dirigent basava la seva primacia en la propietat i la riquesa, i era anomenada plutocràcia. Aquest grup només tenia accés als més rics, i en quedaven exclosos els qui no posseïen prou patrimoni.
Estil de Vida i Diferències amb l'Antiga Noblesa
El seu estil de vida opulent i ostentós imitava les pautes de conducta de l'antiga noblesa. No obstant això, hi havia grans diferències entre l'antiga noblesa i l'alta burgesia. Aquesta última apostava pel progrés econòmic dirigit pels negocis i dedicava menys temps a l'oci.
La Formació de les Classes Mitjanes
El terme «classes mitjanes» va començar a utilitzar-se al Regne Unit per a designar els professionals i els homes de negocis que es distingien tant de la noblesa i la gran burgesia com dels treballadors agrícoles i industrials. Aquests grups van ser els que van encarnar el típic estil de vida burgès.
Burgesia Mitjana i Petita Burgesia
- Burgesia Mitjana: Era propietària de petits negocis o realitzava activitats professionals que li permetien tenir una vida benestant.
- Classe Mitjana Baixa (Petita Burgesia): Vivia del seu treball; eren assalariats qualificats i funcionaris públics, i tenien un escàs poder econòmic, encara que solien guardar les aparences.
La Classe Obrera i els Problemes Socials de la Industrialització
La industrialització va produir canvis socials profunds. Un dels principals va ser l'aparició del proletariat, el grup social integrat pels obrers de les indústries.
La Formació del Proletariat Industrial
La classe obrera es va formar a partir de diversos grups:
- Camperols: Que havien estat incapaços d'assegurar-se l'aliment després de la pèrdua de les terres comunals i la feina dels quals en les activitats agràries ja no era necessària.
- Treballadors a domicili: Que no van poder afrontar la competència de les modernes fàbriques.
- Artesans: Provinents dels gremis de les ciutats, els obradors dels quals van tancar.
La introducció de les màquines en el procés productiu va donar origen a la classe obrera.
Dures Condicions Laborals
Les condicions de treball eren molt dures, ja que el principal objectiu de les empreses era obtenir el màxim benefici. Les condicions dels treballadors tenien les següents característiques:
- Llargues jornades laborals de 14 i 16 hores diàries.
- Disciplina estricta amb càstigs corporals o sancions econòmiques.
- Supressió dels descansos dominicals i festius.
- Acomiadament lliure i inexistència de qualsevol tipus de retribució en cas de malaltia, accidents o atur.
- Absència de drets laborals o sindicals.
Treball Infantil i Femení
Abans de la Revolució Industrial, les dones i els infants treballaven en tot tipus de tasques al camp, a l'obrador familiar o a la casa. L'escolarització era poc comuna i la major part de les llars havien de recórrer a la mà d'obra infantil per a tirar endavant les famílies.
Algunes tasques eren assignades a les dones (modista, filadora, criada, lletera...). Els sous eren molt baixos, però completaven els escassos ingressos de la unitat familiar, que amb prou feines podia viure. Les dones van adquirir major presència en algunes feines, com la indústria tèxtil i les mines. Les dones eren preferides per a aquestes tasques perquè tenien el cos més menut que els homes. El sou de les dones era menor que el dels homes.