Estudi de les Cròniques Reials de la Corona d'Aragó

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Característiques Generals

• Volen deixar constància d'uns fets, protagonitzats per reis i els seus regnats.
• Són una eina de propaganda i justificació de la política reial.
• Expliquen la monarquia en una dinastia concreta.
• Són patriòtiques: defensen la política i els reis, però no fan una defensa de les seves terres.
• Són providencialistes (els fets succeeixen per voluntat divina), amb gran valor documental.
• Estan escrites en un to èpic i didàctic, volen transmetre valors i fan èpica de la realitat.
• Estan plenes de batalles i fets militars.
• Tenen un gran valor literari i lingüístic.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

És el propi rei qui explica el seu regnat. En realitat, Jaume I va supervisar dos escrivents que redactaven la seva crònica, i el rei no admetia res que no fos del seu grat. En comptes d'utilitzar la primera persona del singular ('jo'), empra la forma majestàtica 'nós'. Parla de les conquestes de Mallorca, València, etc.

El llenguatge de la crònica és molt ric: utilitza un registre oficial i seriós en els discursos públics, però un llenguatge més senzill, ple de refranys i frases fetes, en contextos familiars. Quan apareixen personatges estrangers, els fa parlar en la seva pròpia llengua. Abunda el lèxic militar.

Crònica de Bernat Desclot

És considerada la més 'reialista'. Explica el regnat de Pere el Gran. Està escrita en tercera persona. El llenguatge és seriós i molt detallat, amb atenció a temes d'economia i societat. És la primera crònica que parla dels almogàvers (mercenaris i tropes d'elit de la Corona d'Aragó).

Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336)

És la crònica que explica tota l'expedició catalana a Orient. És la més editada i la més extensa. Ramon Muntaner és protagonista actiu dels fets que explica, i la seva crònica és considerada una autobiografia. Muntaner narra els fets com un llibre d'aventures.

El seu llenguatge és molt viu, amb expressions com 'què us diré?', ple de frases fetes i dites populars. Pensada per a la difusió oral o escrita. Muntaner utilitzava el 'bell catalanesc'.

Crònica de Pere el Cerimoniós

En lloc d'utilitzar la primera persona del singular ('jo'), empra la forma majestàtica 'nós' o la tercera persona ('un'). El segle XIV va ser un període de gran complexitat, marcat per la Pesta Negra i les crisis socials i polítiques ('crisi de les unions').

Parla del seu llarg regnat de 40 anys. Pere el Cerimoniós integra Mallorca a la Corona d'Aragó. Donat que va ser un regnat molt complicat, la seva crònica esdevé una autojustificació de les seves decisions. Ell mateix escriu la seva crònica, amb un llenguatge més distant i formal.