Etapes de l'entrenament esportiu: iniciació, desenvolupament i perfeccionament

Etapes de l'Entrenament Esportiu

L'entrenament s'orienta cap a un treball constant, progressiu i amb una dedicació ininterrompuda durant anys. Les etapes són: Iniciació, Desenvolupament i Perfeccionament.

Etapa d'Iniciació

Es comença de molt jove. S'ha de practicar més d'un esport i especialitzar-se en algun més endavant. Es crea una base motriu per preparar una futura especialització. La iniciació és una manera de crear un planter esportiu de la futura selecció que implica la competició i una forma d'elevar l'eficiència motriu i crear una base social de futurs esportistes.

Objectius de l'Etapa d'Iniciació

• Millorar la condició física treballant les qualitats motrius i accentuar la qualitat que predomina en l'esport especialitzat.
• Consolidar habilitats bàsiques i iniciar-ne de més complexes.
• Conèixer conceptes fonamentals (Tàctiques).
• Fomentar la companyonia i els valors esportius.
• Educar la capacitat d'esforç, sacrifici, lluita...

Característiques de l'Etapa d'Iniciació

• Potenciar el desenvolupament de diferents qualitats motrius i respectar les etapes evolutives de l'individu.
• El treball de resistència aeròbica ofereix una bona base i desenvolupa la capacitat neuromuscular i cardiorespiratòria.
• Cal mantenir el nivell de flexibilitat, desenvolupar la força-resistència amb un treball de força volum i entrenar la velocitat.

Etapa de Desenvolupament

Fase d'especialització on es detecten futurs valors per a l'alt rendiment i s'optarà per una modalitat esportiva segons les capacitats i interessos. Es mantindrà fins que l'edat de l'esportista coincideixi amb les categories júnior i sènior dels esports.

Objectius de l'Etapa de Desenvolupament

• Millorar la condició física general i desenvolupar qualitats motrius implicades amb l'esport.
• Especialització aprofitant les característiques morfològiques, intel·lectuals i funcionals.
• Ampliar i consolidar fonaments tècnics i tàctics de l'esport.
• Oferir una experiència significativa en situacions de competició.

Característiques de l'Etapa de Desenvolupament

• Treball més específic amb característiques pròpies de l'esport.
• Es combina l'entrenament tècnic amb sessions de condició física.
• Increment en el volum de treball i en la intensitat i complexitat dels exercicis.
• El treball de resistència aeròbica continua i comença el de resistència muscular i de resistència anaeròbica.
• Disminueix l'elasticitat muscular i s'ha de treballar la flexibilitat.
• S'incideix en la força explosiva sense abandonar la força-resistència.
• L'edat de tecnificació és un bon moment per desenvolupar la velocitat de reacció i la màxima velocitat de desplaçament.
• L'entrenament de tecnificació pretén consolidar la tècnica.
• En els esports d'estratègia s'han de treballar diverses situacions tàctiques pròpies d'un esport.

Etapa de Perfeccionament

Esportistes amb un rendiment i motivació alts per dedicar-se a l'alta competició en centres d'elit o clubs esportius. Són esportistes d'elit i l'entrenament és intens i específic. L'objectiu és mantenir el rendiment aconseguit incrementat amb l'experiència.

Aspectes Generals de l'Etapa de Perfeccionament

Per assolir el nivell de l'alta competició, l'esportista haurà de tenir un nivell alt de condició física i execució tècnica i haurà d'assolir rècords i títols per mantenir-se als llocs més alts de la competició. S'exigeix superació. S'han de passar controls mèdics i tècnics permanentment. L'objectiu és tenir els millors resultats.

Característiques de l'Etapa de Perfeccionament

• Molt específic.
• Màxim rendiment de qualitats motrius:
• Nedadors: Proves de flexibilitat per millorar resistència anaeròbica, potència, velocitat, flexibilitat...
• Proves de fons: Màxima capacitat aeròbica i força-resistència.
• Futbol: Velocitat màxima, velocitat resistència, força explosiva.
• L'entrenament tècnic vol perfeccionar l'execució dels gestos per aconseguir la màxima eficiència.
• Increment de la velocitat, execució en les tècniques dels esports explosius i repetició de gestos especialitzats:
• Bàsquet: Llançaments per millorar la precisió.
• Gimnastes: Repetir moviments.
• El treball de la tàctica és específic:
• Esports individuals: Millorar estratègies personals.
• Esports col·lectius: S'entrenen totes les situacions tècniques.

Periodització de l'Entrenament

L'entrenament ha de ser un procés ondulatori. Hi ha períodes d'adquisició, manteniment i pèrdua temporal del màxim rendiment.

Els Cicles de l'Entrenament

• Macrocicle: Dura un any o un període olímpic (4). S'ha de trobar un bon nivell de forma i fer-lo coincidir amb les competicions. Es compon de mesocicles.
• Mesocicle: De 2 a 4 mesos. Coincideix amb els períodes de l'entrenament. Es compon de microcicles.
• Microcicle: De 2 a 14 dies. Sessions dedicades a uns objectius concrets. Es compon de sessions d'entrenament.

Períodes de l'Entrenament Esportiu

• Període preparatori: L'objectiu coincideix amb la fase d'adquisició de la forma física en 2 aspectes: La preparació física general i l'increment del rendiment de les qualitats motrius i la preparació específica.
• Subperíodes:
  • Preparatori general: Es reprèn l'entrenament després d'unes vacances. El volum de treball és baix i augmenta progressivament fins a nivells mitjans. Intensitat baixa i exercicis variats.
  • Preparatori específic: Incrementa el volum de treball i la intensitat va de mitjana a alta. El treball és més específic.
• Període competitiu: Coincideix amb la fase de manteniment del màxim rendiment. Es disputen competicions. Característiques: Disminució del volum de treball i increment de la intensitat. En els esports que les competicions són puntuals el període de competició és bastant curt en comparació al període preparatori. En els esports que les competicions s'allarguen el període de preparació és curt en comparació del competitiu. El màxim rendiment s'assoleix progressivament.
• Període de transició: Coincideix amb la fase de pèrdua temporal en el cicle de l'entrenament. Es tracta de recuperar l'organisme després de la tensió del període competitiu.

Trets més importants de la periodització: Com més llarg i més ben elaborat, més estable és el rendiment. Cal respectar els altres períodes d'entrenament. Com més es dilati el període competitiu, més llarg serà el període de transició.

Activitats Fisioesportives

Classificació segons l'objectiu: Utilitària -> Salut (Física i Psicològica) o per guanyar-se la vida. Característiques: Activitats rítmicoexpressives (Expressió corporal, mim, sistemes rítmics), Activitats fisicoesportives (Recreatives, jocs, alternatives, competitives)

Activitats Recreatives

Adapten el nivell de pràctica a les possibilitats dels participants. Participació lliure. Mínims per garantir seguretat i participació i a qualsevol terreny de pràctica.

Jocs

Activitat recreativa on participa qualsevol persona, es considera de nens. Els jocs tradicionals es transmeten de generació en generació. Acció lliure. Normes. Límit de temps i d'espai. Incertesa de qui guanyarà. Estimula la sociabilitat.

Tipus de Jocs

Jocs d'habilitat (Córrer, Saltar, Llançaments) Jocs de Destresa (Colpeig, Llançament, Conducció) Sensorials (Cantats o dansats)

Activitats Alternatives

Jocs col·lectius (Ultimate) Individuals (Malabars) D'adversari (Pales de platja).

Activitats a la Natura

Espais naturals, no requereixen instal·lacions, donen sensació de risc, mesures de seguretat, coneixement tècnic i experiència.

Activitats Tradicionals

Segons l'antiguitat (Alpinisme). Aventura: Ràfting. Objectiu: Divertir-nos, conèixer l'entorn, relacions socials. Medi: Terrestre, Aquàtic i Aeri.

La Llei de Selye o Síndrome General d'Adaptació

Aquesta llei explica la capacitat que té el cos per adaptar-se a les dificultats, al treball, a l'entorn. L'efecte que produeix un estímul (treball) en l'organisme es concreta en una situació d'estrès (fatiga), que genera una sèrie de reaccions (síndrome d'adaptació) que fan incrementar el nivell inicial de rendiment (sobrecompensació).