Ètica del Deure: Kant, la Raó i l'Imperatiu Categòric
La Raó i el Deure: Fonaments de l'Ètica Moral
Per què necessitem desenvolupar un sentit del deure?
La Raó com a Criteri Moral
Alguns filòsofs han proposat un principi ètic independent per a les qüestions que ens plantegem en la vida: la raó. La raó, que tots els humans tenim en comú, ens indica el que hem de fer i el que no hem de fer. El criteri que ha de guiar moralment la nostra conducta no és la recerca del plaer, ni de la utilitat, ni tan sols de l'autorealització. Ha de ser el respecte al que la raó ens diu.
L'Ètica Estoica: El Domini de les Passions
Per a l'estoïcisme, l'ésser humà es comporta de forma virtuosa quan, en comptes de deixar-se portar per les passions, actua d'acord amb els dictats de la raó. Els estoics sostenen que l'ésser humà és realment feliç quan arriba a dominar-se a si mateix per mitjà de la raó i de la seva voluntat.
Kant i el Deure: L'Acció Moralment Bona
En el segle XVIII, també Immanuel Kant va proposar una doctrina ètica que dona una importància fonamental a la raó i al deure. Kant afirmava que el que converteix una acció en moralment bona no és que persegueixi un determinat objectiu o un fi concret. El que la fa bona és que sigui una acció realitzada per deure.
El que garanteix que una acció sigui moralment bona no és que hi perseguim el plaer, ni els diners, ni tan sols ajudar els altres, sinó que la realitzem per respecte a la llei moral, descoberta per la raó.
L'Imperatiu Categòric: La Llei Universal
El fonament d'aquesta llei és un principi que Kant anomena imperatiu categòric i que resulta vàlid en tota circumstància. L'imperatiu categòric diu:
«Obra només segons la màxima tal que puguis voler al mateix temps que es converteixi en llei universal.»
Les normes morals són bones només si són aplicables a tots els éssers humans. Tan sols en aquest cas són racionals i justes.
La Dignitat Humana com a Fi
L'ètica del deure proposada pels estoics i per Kant tampoc està lliure de problemes. Podem comprometre'ns de veritat amb el deure si no sabem prèviament quin és el bé a què tots ens devem, és a dir, el fi a què hem de sotmetre els nostres fins particulars.
Quan Som Moralment Heterònoms
L'heteronomia consisteix en el fet que el nostre comportament segueix principis aliens a la nostra raó i la nostra voluntat. Aleshores ens comportem segons unes lleis que no procedeixen de la nostra consciència moral.
Som moralment heterònoms quan seguim:
- Les lleis dels nostres impulsos i desitjos.
- Normes socials assumides de manera irreflexiva.