Ètica dialògica i convivència justa: Valors per a una societat millor
Ètica dialògica: La racionalitat com a diàleg
La crítica de Habermas i Apel a Kant
Karl Otto Apel i Jürgen Habermas consideren que l'aportació kantiana a l'ètica és valuosa, però té un defecte: considera la racionalitat moral com a monològica, quan en realitat és dialògica. Segons ells, les persones no arriben a la conclusió que una norma és correcta de forma individual, sinó a través del diàleg amb els altres.
Els principis del discurs
- Principi d'universalització: Es correspon amb l'imperatiu kantià de la universalitat, però ara es formula tenint en compte la situació del discurs.
- Principi de l'ètica del discurs: Es correspon amb l'autonomia kantiana, però reformulada dialògicament.
Comunicació, no estratègia
La norma només es declararà correcta si tots els afectats per aquesta estan d'acord a donar-hi el seu consentiment, ja que satisfà, no els interessos de la majoria o d'un individu, sinó interessos universalitzables. L'acord a què s'arriba seguint aquest procediment no és un pacte estratègic, sinó un consens o acord comunicatiu.
En un pacte estratègic, els interlocutors s'instrumentalitzen recíprocament per aconseguir cadascun les seves metes individuals. En les negociacions, el resultat serà més bo com més positiu sigui el balanç entre el que s'ha cedit i el que s'ha guanyat. Això significa que la racionalitat que utilitzem en els pactes és una racionalitat instrumental.
En canvi, un consens o acord comunicatiu és el resultat d'un diàleg, en el qual els participants s'aprecien recíprocament com a interlocutors igualment capacitats i tracten d'arribar a un acord que satisfaci els interessos de tots.
Valors i actituds per a la convivència
Què és la convivència?
La convivència és la situació en la qual dues o més persones viuen en mútua companyia i cooperen entre elles. La convivència és l'extrem oposat a la guerra, i la zona intermèdia és la coexistència.
Cooperar per fer una societat més justa
En un sentit més estricte, la convivència és una situació en la qual les persones es donen suport mutu i cooperen per aconseguir objectius comuns de supervivència i de prosperitat, amb independència de les diferències ideològiques, religioses i culturals que puguin tenir. Cooperant, es construeix entre tots una amistat cívica, un bon veïnatge basat en la confiança i el respecte mutus. El resultat serà una societat més justa, pacífica i pròspera.
En una societat plural, formada per grups diferents, i en certa manera rivals, cal que tots els grups acceptin de bon grat certs valors i posin en pràctica certes actituds:
- Reconeixement i respecte als altres: Acceptar la diferència i la pluralitat com a font de riquesa.
- Llibertats i drets bàsics per a tothom: Garantir que totes les persones puguin exercir les seves llibertats fonamentals. Cap de les llibertats bàsiques no és il·limitada, hem d'esforçar-nos per una llibertat responsable.
- Igualtat: Fer possible que tots gaudim de les llibertats bàsiques. Per això cal:
- Igualtat davant la llei.
- Igualtat d'oportunitats.
- Igualtat d'accés a les prestacions socials.
- Solidaritat: Mostrar compromís amb el benestar dels altres, especialment dels més vulnerables. Una solidaritat universal sense discriminacions.
- Diàleg: Resoldre els conflictes a través de les paraules, la negociació i la comprensió mútua.
Hi ha d'haver respecte, llibertat responsable, igualtat, solidaritat i actitud de diàleg. Aquests valors formen la justícia social.
Avenços històrics cap a la convivència justa
Al llarg de la història, podem reconèixer avenços cap a una veritable convivència. Per exemple:
- En lloc de matar els vençuts a la guerra, convertir-los en esclaus.
- En lloc de la venjança desproporcionada, es va adoptar la llei del talió (ull per ull i dent per dent).
- En lloc de mantenir els membres de la societat com a súbdits del governant, s'ha anat reconeixent la condició de ciutadans lliures i iguals.
- En lloc de tractar els nens de manera cruel i explotadora, s'han anat prohibint els càstigs físics i el treball infantil.
Tot això indica que estem aprenent que una autèntica convivència entre tots només s'aconsegueix respectant la dignitat de les persones i reconeixent els seus drets bàsics.
Arrels de la convivència justa
Per conviure necessitem crear un ambient de justícia social. Alguns filòsofs afirmen que la compassió és el motor que ens impulsa a exigir avenços cap a una societat més justa. Compadir-se és compartir amb els altres els sentiments que ens provoquen les situacions que vivim. La intel·ligència humana és intel·ligència cordial, capaç de compassió.
La principal virtut que hem de cultivar és el seny. Aquest comporta dos elements: la prudència (obrar amb intel·ligència sabent què ens convé) i el sentit de la justícia (tractar els uns als altres donant a cadascú el que li correspon).
L'arrel última d'allò que és humà: el reconeixement recíproc
Si pretenem que la humanitat avanci cap a un món més habitable i humà, l'experiència bàsica que ens constitueix és el reconeixement recíproc: arribar a dir "jo" i reconèixer-me com a persona, fet que els altres m'han reconegut com un "tu".
En aquest concepte, estan igualment implicats la intel·ligència i els sentiments de compassió. És l'arrel última del sentit de la justícia (és de justícia exigir que cap ésser humà no es vegi privat de les capacitats de tenir una bona i feliç vida), i també del sentit de la gratuïtat (és sentir-se impulsat a compartir amb l'altre el que tots dos necessitem per ser feliços: els béns de gratuïtat).
El voluntariat és fruit d'aquest sentit de la gratuïtat.