Ètica i Educació en Plató: Filosofia, Política i Coneixement del Bé
Ètica i política en Plató
El pensament ètic de Plató es deriva de la seva antropologia, que defensa una concepció de l'ésser humà de caràcter dualista: ànima i cos. Plató admet l'existència de tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals es relaciona amb una funció determinada de l'ànima.
Aquesta divisió de l'ànima serveix per explicar les tres classes d'individus de la seva societat ideal.
Educació i govern
Plató se sent insatisfet amb la situació política de la seva època, perquè rebutja el principi fonamental de la democràcia: la idea que qualsevol ciutadà és competent per governar. Segons Plató, ningú no és competent per naturalesa en l'art de governar, sinó que requereix el coneixement de la justícia i del bé.
Per a Plató, la veritat i la competència política no s'assoleixen amb l'aprenentatge de la retòrica, sinó mitjançant una educació adequada que permeti adquirir l'art de la justícia i del bé, és a dir, la filosofia. Com a alternativa al govern democràtic, proposa el govern dels filòsofs, la filosofia-govern, que resulta de l'aplicació de la intel·ligència mateixa, és a dir, del mètode dialèctic que Plató, seguint Sòcrates, va aplicar a l'àmbit de la política.
L'experiència moral i el coneixement del bé
L'experiència moral es basa en el coneixement del Bé. Només si es coneix què és el Bé i la Justícia es pot realitzar el bé i la justícia. El comportament immoral és fruit de la ignorància, però no consisteix a no saber, sinó a prendre per real allò que només és una còpia de la realitat, és a dir, a creure que se sap quan en realitat no se sap.
Per això, només pot governar aquell que és capaç de comprendre la idea de Bé. Plató rebutja la democràcia perquè no és un govern dels millors. En canvi, proposa un govern de filòsofs, ja que són ells els més competents, perquè han comprès l'art de la justícia. L'art de la justícia s'adquireix mitjançant la filosofia, és a dir, el saber que proporciona el coneixement veritable de la justícia i del Bé.
Una vegada assolit aquest tipus de coneixement, el filòsof-governant és capaç de governar a la llum de la visió que ha assolit mitjançant la reflexió filosòfica. Serà un govern dels millors, o meritocràcia, fonamentada en la virtut i el saber.
Teoria de l'elit i funció de l'Estat
La teoria de l'elit recau en l'Estat, que ha de seleccionar els més dotats per dur-la a terme. Aquests han de ser educats mitjançant una formació adequada que els guiï cap a la contemplació. D'aquesta manera, l'Estat té l'encàrrec de seleccionar els millors i educar-los. Entén que el bon govern ha d'anteposar el bé comú als interessos particulars de les tres classes de l'Estat.
Per a Plató, l'educació serveix a l'organització social i a la vida política, i ha de crear una elit que ha de ser conduïda pel coneixement del Bé. L'educació és un procés dinàmic. L'últim mètode del procés educatiu és la dialèctica, la ciència suprema, el saber que s'acosta a les Idees. Abans és imprescindible l'estudi de les matemàtiques.
Conclusió: el deure del filòsof
Un cop assolit el coneixement de les Idees, el filòsof sent l'obligació moral de tornar a la caverna, és a dir, al món sensible, posant la seva saviesa al servei de la comunitat, que s'aproxima tant com és possible a la perfecció, i fent-se càrrec del deure de governar la polis. Com que els filòsofs assoleixen aquest art per dos motius, el deure de governar és també una responsabilitat moral.