Ètica, Felicitat i Llibertat: d'Aristòtil a Kant

Ètica: Reflexió sobre el Comportament

L'ètica és la reflexió sobre el nostre comportament, mentre que la moral consisteix a discernir entre el que està bé i el que està malament, basant-se en la nostra cosmovisió. Al llarg de la vida, ens trobem amb la necessitat de prendre decisions. És com si la vida ens plantegés reptes o preguntes i nosaltres haguéssim d'anar trobant les respostes: Qui sóc? Què he de fer? Què puc saber? No n'hi ha prou amb trobar una solució; ens interessa plantejar la millor resposta possible, perquè d'aquesta depèn la nostra felicitat. Prendre decisions ens posa davant de la nostra llibertat. Per exemple, els gossos no són lliures perquè estan lligats als instints. L'educació i la cosmovisió afecten el nostre comportament. Com més conscients siguem dels nostres condicionaments, més ens podrem alliberar d'ells (educació, cosmovisió i instint animal). La finalitat de tot ésser humà és ser feliç. La felicitat és assumir el que un és.

Aristòtil: La Recerca del Bé a la Polis

Els grecs van introduir el concepte de polis, que significa 'ordenat'. Per tant, per als grecs, la polis és un espai ordenat on l'home pot ser feliç. La finalitat de l'arquitectura dels grecs és que les persones siguin felices. Aristòtil diu que hi ha una virtut, la prudència, que ens fa viure feliçment la nostra existència. La prudència és no perdre la finalitat de la vida, buscant un món just, sense ser covards ni excessivament heroics. Aristòtil parla del bé comú; per tant, la finalitat de la polis és el bé comú. El polític ha d'administrar bé els diners, i les persones hem d'administrar bé el nostre actuar.

Agustí: La Fe en Déu com a Font de Felicitat

Sant Agustí és el pare del concepte del "jo" a Occident, i és important teològicament, filosòficament i en la física quàntica. Sant Agustí és un home que ha viscut una vida bastant alegre i estudia filosofia. És platònic i maniqueu (creient en unes forces del bé i unes del mal). Després coneix gent que li parla del cristianisme i s'hi converteix. Explica el cristianisme a través de la figura de Plató: si per a Plató l'ésser humà és cos i ànima, el cristianisme s'explica en cos i ànima. Quan Sant Agustí es pregunta qui és l'home, es respon: "Com ens podem conèixer?". Hem d'entrar a dins nostre; si un té autoestima, pot estimar els altres. Déu està més dins meu que jo mateix; en definitiva, Déu és amor. L'home, per a Sant Agustí, és una cosa que està trencada pel pecat, perquè l'home té por i, davant de la por, actua per sobreviure. "Déu meu, fes que passi de mi aquest calze" significa "Que passi de mi la mort que m'espera, tinc por de morir". Jesús s'enfronta a la mort, i mor, i així les seves idees de justícia van romandre. Val la pena morir o marxar? En la recerca de mi mateix, trobo Déu.

Kant: La Recerca de la Norma Correcta

El pensament de Kant és antropològic; l'home és el centre. L'home es pregunta per ell mateix a partir del segle XVIII. Què puc conèixer? La realitat se m'escapa; només puc conèixer el fenomen. Pel que fa al coneixement. Quant a la felicitat, Kant té dues preguntes per a nosaltres:

• Com m'he de comportar?
• Què puc esperar si em comporto com m'he de comportar?

Per respondre aquestes dues preguntes, Kant ens dirà que l'ètica és formal; per tant, no es fonamenta en l'ètica empírica, sinó que és intrínseca, que constitueix l'ésser humà. Sosté aquesta ètica formal en tres postulats: llibertat, santedat i l'existència de Déu. Si un d'aquests postulats falla, l'home no pot ser ètic i la felicitat s'esvaeix.

La Llibertat Segons Kant

Fins al segle XIX, no es qüestiona el concepte de llibertat, i a partir del segle XX, ja es comença a qüestionar, perquè la psicologia diu que els homes no estan lligats als instints; saben dir "no". La llibertat té en compte l'educació i la cosmovisió. En els segles XX-XXI, no és el concepte de llibertat, sinó el concepte d'alliberament. Per a Kant, l'home és lliure; per això, és ètic. El que pot fer que l'home actuï sense llibertat és la por. La por fa dels homes titelles. El concepte de llibertat consisteix a superar la por; per tant, podrem decidir sobre la nostra dignitat. Kant té el concepte del Nou Testament. L'ànima sempre està viva perquè, si morim, Déu acabarà de fer realitat els nostres desitjos.