L'ètica en la filosofia grega: Aristòtil, Epicur, Estoïcisme i Escepticisme

Aristòtil i la felicitat

Per respondre a la pregunta "en què consisteix la felicitat?", Aristòtil es fixa en l'home. Defineix l'ésser humà com un animal racional. Necessitem actuar i, per fer-ho, hem de conèixer les accions correctes, és a dir, les virtuts. Aquestes es classifiquen en:

• Dianoètiques: es tracta de conèixer els principis ètics, com ara la prudència.
• Ètiques: relacionades amb la pràctica i l'acció.

Un hàbit s'adquireix a base de repeticions. El terme mig no és un punt exacte, sinó una zona a la qual t'has d'aproximar, tot i que no sempre és igual per a tothom: defecte - terme mig - excés. Les condicions materials, a més, depenen de la classe social.

Epicur i l'ètica hedonista

Epicur és partidari d'una ètica hedonista: el bé és igual al plaer. El plaer és una propietat natural que existeix per distingir el bé del mal. Per eliminar les pors i els temors de l'home, va sorgir el Tetrafàrmakon (quatre remeis per a quatre pors):

• Déus: No vigilen els nostres actes, ja que tenen els seus propis assumptes.
• Mort: Absència de sentiment; no notaràs res quan et moris.
• Dolor: Si és intens, el cos crea endorfines per protegir-nos.
• Infelicitat: Si no gaudeixes dels plaers, recorda que un instant de felicitat pot valer per molts anys.

Epicur proposa buscar el plaer i evitar el dolor amb intel·ligència, parant atenció a les conseqüències. Recomana plaers espirituals i una vida austera. Classifica els desitjos en:

• Naturals i necessaris: (ex: aigua).
• Naturals i no necessaris: (ex: coca-cola).
• Ni naturals ni necessaris: (ex: cotxes).

L'Estoïcisme

L'estoïcisme és panteista (tot és Déu) i determinista (tot té una causa). Creien en el Déu Logos, que és la raó i la paraula. Totes les coses del món estan compostes de matèria passiva i un esperit actiu.

Segons la seva teoria ètica, hem d'estudiar la natura per viure bé. L'ataràxia és la tranquil·litat, l'estat de no tenir preocupacions. Hem d'acceptar el nostre destí. Tots som iguals, una idea que més tard assimilaria el cristianisme. Les classes altes van acceptar l'estoïcisme, ja que defensava que cadascú ha de complir les seves obligacions i el destí que Déu ha marcat.

L'Escepticisme

Els escèptics defensen que no existeix la veritat absoluta i que no podem conèixer la realitat. Per tant, es renuncia a la recerca del coneixement. Hi havia escèptics radicals i d'altres més moderats.