Ètica Formal de Kant: Deure, Postulats i Raó Pràctica

La Fonamentació de l'Ètica: Què he de fer?

Immanuel Kant proposa en la Crítica de la Raó Pràctica un nou tipus d'ètica, l'ètica formal.

Ètiques Materials vs. Ètica Formal

Les ètiques materials o de continguts es fixen en allò que cal fer, és a dir, enuncien concretament en què consisteix la virtut i quins són els deures i obligacions de l'individu. Les ètiques materials depenen de l'experiència; són empíriques i a posteriori i, per tant, no són universals.

Ètica Material

Qualifica una acció com a bona o dolenta segons la consecució d’un fi universal. És una ètica a posteriori perquè l'experiència indica els mitjans a través dels quals es pot aconseguir un fi. La felicitat està fixada per un criteri.

Exemple: Si vols ser feliç, juga a la borsa.

Ètica Formal

L'ètica formal indica el com de la moralitat. No està determinada per cap fi, sinó per la raó del deure. Ho fas perquè s’ha de fer. Ho faig perquè la meva consciència m’ho diu, sense res a canvi.

Exemple: Veus un captaire i li dones diners.

Aquesta ètica és a priori, independent de l'experiència, és categòrica (els judicis són absoluts) i és autònoma (actua per ella mateixa).

Postulats i Pressupòsits de l'Ètica Kantiana

En aquest punt, les idees de la metafísica (Déu, ànima i món) adquireixen la seva plena funcionalitat com a postulats que sustenten l'ètica de la raó pràctica. La llei moral, en la seva puresa i en la seva autenticitat, no ha de cercar-se enlloc sinó en una filosofia pura (que parteix dels principis metafísics); per consegüent, cal que la metafísica vagi al davant, i sense ella no pot existir de cap manera filosofia moral.

La Raó com a Autoritat Suprema

La raó és unitària i les preguntes kantianes respecte al coneixement i la conducta moral convergeixen en un únic interrogant: «Què és l'ésser humà?» La raó és rellevant per fonamentar la moral; de fet, n'és la suprema autoritat.

• Com a raó teòrica es refereix a principis (referents que acaben avaluant la teva acció, valors que orienten la teva acció).
• Com a raó pràctica tracta del comportament ètic.

Kant restableix el paper de la raó en l'ètica i rebutja l'empirisme extrem, que explicava els judicis morals en termes de sentiments i emocions.

Els Postulats de la Raó Pràctica

Aquesta anàlisi de la raó parteix de la constatació de la llibertat, imprescindible per parlar de deure moral, de responsabilitat, etc., i de la racionalitat present en l'ésser humà. Déu, ànima i llibertat tenen ara plena vigència com a postulats, és a dir, com a condicions necessàries de la raó moral o pressupòsits de la raó en el seu ús pràctic.

L'existència de Déu, la immortalitat de l'ànima i la llibertat de la voluntat humana no es poden conèixer, però cal creure-hi perquè, en cas contrari, no es pot justificar la necessitat d'acomplir el deure moral.

1. La Llibertat

L'autonomia de la voluntat, és a dir, la llibertat, és l'únic principi de totes les lleis morals i dels deures que s'hi relacionen. La llibertat, a més de reflectir-se en la preocupació moral, és del tot necessària per justificar la independència de la voluntat.

2. La Immortalitat de l'Ànima

Si l'ànima fos mortal, podries fer el que volguessis; no caldria actuar segons la moral, ja que no passaria res, tot s’acabaria. Per tant, és immortal. La immortalitat de l'ànima reforça el sentit de la conducta moral (des del pressupòsit que, si l'ésser humà desaparegués en el no-res, gairebé no importaria el caire moral o immoral del seu capteniment); cal notar que aquesta immortalitat comporta un temps sense fi que permet proposar-se el progrés i el perfeccionament morals.

3. L'Existència de Déu

En sintonia amb la seva educació religiosa, Kant veu en l'existència de Déu la garantia que avala o fonamenta el sentit de l'ésser humà i del món.