Ètica grega: corrents socràtiques, postsocràtiques i postaristotèliques

El pare de l'ètica és Sòcrates. Les corrents ètiques postsocràtiques i postaristotèliques són les següents:

• Postsocràtiques: cínics i cirenaics.
• Postaristotèliques: epicuris, estoics i escèptics.

Les ètiques

Les ètiques són un conjunt de coneixements teoricopràctics, una recepta per ser feliç.

La ètica es pot dividir entre intel·lectualistes i voluntaristes:

1. Intel·lectualistes

• Es podria descriure com a sabiduria → virtut → felicitat.
• Consideren que, a través d'una sabiduria moral, podem viure virtuosament i només una vida virtuosa ens pot fer feliços.

2. Voluntaristes

• Es podria descriure com a virtut → sabiduria → felicitat.
• Primer, duent una vida virtuosa s'arriba a la sabiduria i, posteriorment, a la felicitat.

Exemple: l'ètica cristiana parteix de la submissió a unes normes per ser feliç. Parteix de la base que l'ésser humà ha estat creat per la divinitat.

Ètica hedonista

Consideren que, tot i que aparentment el fi últim no és més que la felicitat, aquesta s'anomena veu interior. Consideren que només a través del plaer s'arriba a la felicitat.

• Cirenaics: són hedonistes, prefereixen els plaers i defensen el plaer com a quelcom positiu. Diuen que serveix per no avorrir-se i per passar l'estona, i intenten demostrar que els plaers físics són millors que els intel·lectuals.
• Epicur: seguidors d'Epicur, plaer psicològic. Pensen que el plaer és l'absència del dolor. Segueixen la doctrina establerta per Epicur, descendent d'Aristòtil. Els plaers intel·lectuals són millors que els físics.

Diferències entre cínics i cirenaics

• Els cínics estan en contra del plaer.
• Són hedonistes.
• Són partidaris de la comunitat.
• Diners, civilització i plaers.
• Estoics: l'home no és lliure; és aquell que aconsegueix la imperturbabilitat (nous, intel·ligència). Pensen que hi ha una intel·ligència universal i que de tot el que pot passar se'n realitza el millor. Cal acceptar allò que no podem acceptar, però acceptar-ho en contra de la nostra voluntat (resignar-se).

Escepticisme

Estableix una virtut per assolir la felicitat: abstenció de fer judicis.

• Escepticisme (arete) → autarquia (cínics)
• Ataràxia (epicuris)
• Apàtia (estoics)
• Epoché (escèptics)

Descartes ho utilitza com a excusa.

Ètica grega

El pare de l'ètica és Sòcrates. Hi ha diferents corrents postsocràtics i presocràtics. Dues corrents són els cínics i els cirenaics, i els aristotèlics són els escèptics, els estoics i els epicuris.

Les ètiques

Són un conjunt de coneixements o receptes per poder assolir la felicitat. Les ètiques poden ser intel·lectuals o voluntaristes; totes les gregues són intel·lectualistes.

Una ètica intel·lectualista: sabiduria → virtut → felicitat. Considerava que, a través de la sabiduria moral, podem viure virtuosament i esdevenir éssers feliços.

Les ètiques voluntaristes: virtut → sabiduria → felicitat. Per a l'ètica voluntarista, el primer és tenir una vida virtuosa per assolir la sabiduria i així ser feliç, com en el cas de l'ètica cristiana. Aquesta no pot ser com la intel·lectualista perquè justificaria la felicitat de les persones savies. En una ètica propera, les normes són revelades pels déus, que ens diuen com viure i ens fan sotmetre a aquestes lleis per viure virtuosament.

Ètica hedonista: eudo és bo en grec i daimos és consciència; al segle XVIII es traduiria com a veu interior. Aquestes ètiques consideren que, tot i que puguem discrepar, el fi últim de les persones és assolir la felicitat.

Ètica hedonista: consideren que només a través del plaer es pot assolir la felicitat, però la raó ha d'establir el que convé, és a dir, el que jutja.

Cinc corrents

Cínics

El fundador és Antístenes, però el més conegut és Diògenes. El cínic ve de kynikos (semblant a un gos), perquè vivien d'aquesta manera, com gossos vagabunds. Els cínics són filantròpics (estimen l'ésser humà) i ajuden els altres.

Sòcrates crida un esclau per demostrar que tots tenim coneixement a l'interior. Si ho aconsegueix, el problema que li planteja és determinar quant ha de mesurar el costat del quadrat perquè en mesuri el doble que el primer. L'esclau multiplica els costats per dos i obté el quàdruple de l'altre; prova de sumar-li 1 al quadrat, però tampoc aconsegueix el quadrat. Finalment, l'esclau troba la solució dient que, per construir el quadrat doble, cal prendre tota la diagonal del primer. Així queda demostrat que tota ànima està capacitada per assolir la veritat. La veritat és que Sòcrates condueix l'esclau cap a la solució.

Considera que és útil el pas de la ignorància a la sabiduria; és interessant creure que es pot. Posa en quarantena la demostració, perquè Sòcrates guia l'esclau cap a la solució.

Característiques dels cínics

1. Consideren que la virtut que caracteritza el savi és l'autarquia: és un ésser que es val per si mateix, i diuen que així s'aconsegueix la felicitat.
2. Consideren que tot el que per als altres és imprescindible, per a ells és superflu.
3. Són pacifistes, antimilitaristes i cosmopolites («ciutadans del món»).
4. Són contraculturals: diuen que el que val la pena aprendre és investigar allò que és important en la nostra vida.
5. Anomenen les dones cànxe, que significa companyera. Són feministes de debò i consideren que les dones són iguals que els altres.
6. Per a ells, totes les societats són dolentes, perquè en una societat hi ha lleis; són dolentes perquè l'ésser humà acabarà lluitant cap a l'extinció.
7. Estan en contra de les tradicions. No estan en contra de la religió, però sí dels seus líders.

Plató

El que vol demostrar és la immobilitat de l'ànima, que té tres demostracions. La primera d'elles compta amb dues parts alhora. Parteix de la demostració que la veritat existeix i que som capaços d'assolir-la a través de l'ànima. L'argumentació parteix que no parlem per parlar: expressem el nostre coneixement de la realitat. Si jutgem amb experiència, tenim valors innats. No es pot demostrar que la teoria de Plató és falsa; volem demostrar que és una hipòtesi. La crítica consisteix que tots podem pensar d'una manera diferent als altres. A través del coneixement podem jutjar i valorar.

Característiques (Plató)

1. Consideren que la virtut fonamental del savi és l'autarquia (un ésser autosuficient) per ser feliç.
2. Creuen que els diners han de ser rebutjats. Es podria resumir amb «no és més ric el que més té, sinó el que menys necessita»; cal desvelar també el plaer.
3. Són pacifistes: consideren els límits terrenals, que són consensos entre algunes persones per alguns motius.
4. Són cosmopolites, ciutadans del món.
5. Són contraculturals: consideren que l'educació tradicional no serveix; només serveix estudiar com hem de viure.