Eugeni d'Ors, el Glosari i els fonaments del Noucentisme

Eugeni d'Ors: Intel·lectual i figura clau del Noucentisme

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954) va ser el primer intel·lectual català que es va poder dedicar professionalment a l'escriptura. Insígnia del Noucentisme, es va convertir en el verbalitzador dels trets ideològics i estètics del moviment.

Ors va ser la imatge de l'intel·lectual modern europeu: un assagista disposat a escoltar «les palpitacions del temps». El projecte de Prat de la Riba necessitava incorporar joves universitaris brillants amb ganes de professionalitzar-se en el camp cultural.

Trajectòria institucional i política

La seva carrera institucional va ser meteòrica dins l'estructura de la Mancomunitat de Catalunya:

• 1911: Nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.
• 1915: Director de l'Escola de Bibliotecàries i del Departament d'Educació Superior del Consell de Pedagogia, que va publicar els Quaderns d'Estudi.
• 1917: Màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Quan va morir Prat de la Riba, el seu més ferm protector, es va produir un distanciament progressiu entre Ors i el nou president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, i de retruc, del programa de la Lliga Regionalista. El 1920 va abandonar Catalunya i es va instal·lar a Madrid. El mateix any, La Veu de Catalunya va deixar de publicar el «Glosari».

El "Glosari" i la seva importància periodística

La secció «Glosari» es va publicar a La Veu de Catalunya entre l'1 de gener de 1906 i el 8 de gener de 1920.

Ors, amb els pseudònims de Xènius i Pantarca, es va convertir en el verbalitzador del programa de la Lliga mitjançant la introducció de mots clau essencials per entendre el Noucentisme:

Mots clau del programa noucentista

• Noucentisme: En referència al moviment cultural.
• Imperialisme: Modernització de Catalunya i, per extensió, de l'Estat espanyol.
• Arbitrarisme: Voluntat d'intervenció i domini de l'autor sobre la seva obra.
• Civilisme: Model de vida de la societat del moment.
• Classicisme i Mediterranisme: Retorn al seny i a la raó clàssics amb una mirada mediterrània.

La Glosa: Gènere i estil

La glosa és un assaig breu, que gairebé mai supera una pàgina i que té la forma d'un comentari periodístic d'actualitat, però amb un contingut més ambiciós. Amb les gloses, Ors va voler crear un gènere nou, una «prosa d'art», amb un estil propi ple d'arcaismes i cultismes.

El «Glosari» és un recull del corpus periodístic i literari d'Eugeni d'Ors. El Glosador, com ell mateix es va identificar, pretenia convertir-se essencialment en un periodista d'idees que prenia nota del que ell va anomenar les «palpitacions dels temps».

Després de la lectura de la glosa, es dedueix la lliçó implícita en la notícia quotidiana quan «s'eleva l'anècdota a categoria», és a dir, s'emeten judicis valoratius o es convida a la reflexió sobre temes i circumstàncies d'ordre divers en qüestions rellevants de la vida col·lectiva.