L'Europa de l'Absolutisme i l'Art Barroc: Història i Evolució
L'Europa de l'absolutisme
La Pau de Westfàlia (1648) i la Pau dels Pirineus (1659) van ratificar la fi de l'hegemonia de l'imperi espanyol a Europa i van consolidar l'ascens de noves potències, com ara els Països Baixos i Suècia, però sobretot França. També van significar la proclamació de la llibertat religiosa per a cada país i van posar fi a més d'un segle de guerres constants a causa de la religió.
La monarquia absoluta
El rei era la llei, l'autoritat màxima de govern, el cap de la justícia, i dirigia la política interior i l'exterior. El seu poder no se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú. Per aplicar les seves decisions, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers, secretaris i funcionaris.
- Déu
- Rei: posseeix tots els poders.
- Funcions: decideix les lleis, fa executar les lleis i aplica la justícia.
- El poble obeeix.
Els inicis del parlamentarisme
Mentre que a la major part d'Europa triomfava l'absolutisme, a Anglaterra i Holanda es va desenvolupar un sistema polític en què la monarquia cedia part del seu poder al parlament. S'iniciava així una nova forma de govern: el parlamentarisme.
L'art barroc i l'arquitectura
Al llarg del segle XVII es va estendre un nou estil artístic, el barroc, que constitueix un reflex clar de les complexes circumstàncies religioses, polítiques i econòmiques que va viure Europa durant aquell segle. El barroc va proposar uns models estètics nous, en els quals l'equilibri i l'harmonia del Renaixement van ser substituïts per l'exaltació i l'asimetria. També es va buscar representar el moviment amb la utilització de formes corbes.
L'objectiu dels artistes era crear una obra que exaltés els sentiments de l'espectador, i per això van recórrer a la representació d'escenes amb un gran sentit de la teatralitat i a la utilització de nombrosos simbolismes.
- Als països catòlics: el barroc es va convertir en el gran propagandista de la Contrareforma.
- Als països protestants: l'absència d'imatges als temples va comportar la inexistència d'un art de propaganda religiosa.