Europa del segle XIX: Anglaterra, Bismarck i Austrohongria
Anglaterra victoriana
L'anglaterra victoriana
El llarguíssim regnat de la reina Victòria (1837-1901) suposà per Anglaterra un període d'esplendor polític i de fort creixement econòmic. Gran Bretanya, primera potència econòmica i naval del món, adoptà la filosofia del lliurecanvisme, amb l'abolició dels aranzels, la supressió de les Actes de navegació i la signatura de tractats comercials. Aquesta expansió econòmica només es veuria enterbolida cíclicament per les crisis de la industrialització capitalista. Per exemple, el 1857 un excés de negoci va produir el crac de 1857 de moltes empreses; i, en els anys seixanta, la guerra nord-americana creà problemes de subministrament de cotó per a la indústria tèxtil.
Conservadors i liberals van anar ampliant progressivament el dret de vot i, el 1913, amb la darrera ampliació del cens —excepte els indigents, els criats i les dones—, la majoria dels ciutadans gaudien del sufragi (amb les excepcions assenyalades).
Alemanya bismarckiana
L'alemanya bismarckiana
Després de protagonitzar la unificació alemanya, el cancellèr Otto von Bismarck dirigí el nou Estat, en teoria federal i democràtic, però en realitat un imperi autoritari i centralista, amb predomini prusità. Bismarck aconseguí que Berlín fos el centre de la diplomàcia europea del seu temps. La seva activitat es va orientar a aconseguir l'hegemonia alemanya i a evitar la revenja francesa, aïllant aquesta potència mitjançant jocs d'aliances denominats sistema(s) bismarckians, recolzats per una política de força o realpolitik.
El seu major èxit fou la signatura de la Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
En resposta a aquest bloc, i després de la dimissió de Bismarck, França promové la formació de l'Entente cordial (1904) amb Anglaterra, i posteriorment Rússia s'afegí amb la signatura de la Triple Entente (1907). D'aquesta manera, qualsevol conflicte entre nacions corria el perill d'implicar tota Europa, com finalment passà en l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Imperi austrohongarès
L'imperi austro-hongarès
El compromís de febrer de 1867 establí la Monarquia dual en substitució de l'antic imperi unitari d'Àustria, existent des del 1806. Va ser la conseqüència tant del moment de feblesa que vivia Àustria respecte a Europa arran de les derrotes en les guerres contra el Regne de Sardenya (1859) i contra Prússia (1866), com del descontentament de la noblesa d'Hongria amb el govern central de Viena, així com del creixement de la consciència nacional dels altres pobles de l'Imperi.