Quina diferència hi ha entre proteccionisme i lliurecanvisme?

El proteccionisme defensa el producte nacional afegint impostos als productes estrangers, com a Catalunya. El lliurecanvisme permet que els productes de l'exterior arribin lliurement als mercats, com a Gran Bretanya.

Què era el luddisme?

Era un moviment obrer en què els treballadors destruïen la maquinària, perquè pensaven que era la culpable dels pocs llocs de treball i dels baixos sous.

Quins són els països capdavanters de la Segona Revolució Industrial?

Els països capdavanters eren Alemanya, els Estats Units i el Japó.

Les Revolucions Industrials: resum de causes, capitalisme i societat obrera

Resum

El document resumeix les dues revolucions industrials, des de les causes demogràfiques i agrícoles del segle XVIII fins a la Segona Revolució Industrial (1870-1914). Explica la mecanització del tèxtil, la revolució dels transports, el capitalisme i les seves finances, així com l'organització empresarial, la nova estructura social i els moviments obrers.

Punts clau

La Primera Revolució Industrial es basa en la revolució demogràfica i agrícola, i en l'ús de la força del vapor, que va donar lloc al sistema fabril i a la mecanització del sector tèxtil.
La revolució dels transports inclou ferrocarrils (la primera línia de passatgers va ser Manchester-Liverpool, 1830) i el vaixell de vapor aplicat per Fulton.
En el capitalisme industrial l'objectiu és obtenir el màxim benefici, es regeix per l'oferta i la demanda i l'Estat no intervé, cosa que genera crisis cícliques.
La Segona Revolució Industrial (1870-1914) es caracteritza per les noves energies (petroli i electricitat), els nous mitjans de comunicació (telègraf, telèfon i ràdio) i els sectors de la química i la metal·lúrgia.
Les organitzacions empresarials de la Segona Revolució són el càrtel, el trust, la hòlding i el monopoli.
Els obrers patien jornades de 14-16 hores, sous baixos, treball infantil i males condicions de vida, i van impulsar moviments com el luddisme, les societats de socors mutu, els sindicats i la Great Trade Union.

Posa't a prova

Les Revolucions Industrials: Resum i Impacte Global

Primera Revolució Industrial (Segle XVIII)

A mitjans del segle XVIII la població augmenta, fet que comporta dues causes principals:

Revolució Demogràfica

Disminució de la mortalitat: Hi ha més aliments, més higiene i menys epidèmies.
Augment de la natalitat.

Revolució Agrícola

La privatització de les terres.
Innovacions a les tècniques de conreu: Rotació quadriennal i noves [tècniques].

Revolució Industrial i Sistema Fabril

També s'innova i es comença a aprofitar la força del vapor per augmentar beneficis i reduir costos. Així es crea el sistema fabril: es fa divisió del treball, on cada obrer realitza una tasca específica. Així neixen les fàbriques.

El primer sector a mecanitzar-se va ser el tèxtil:

Llançadora volant (producció tèxtil)
Noves màquines de filar (Waterframe, Mule, Jenny...) (producció filat)
Teler mecànic (producció teixit)

Revolució dels Transports i Innovacions

1761: Brindley fa un canal aquàtic per transportar carbó.
1802: Trevithick construeix el primer tren de vapor (poc estudiat i poc comú).
1804: Elliot posa suspensió als carruatges.
1819: Adams compacta el terra de la carretera.
1820: Telford fa el pont penjant més llarg de l’època.
1829: Stephenson (pare i fill) perfeccionen el tren de vapor, esdevenint un èxit.

Ferrocarrils: La primera línia de passatgers va ser Manchester-Liverpool (1830).

Vaixell de vapor: Fulton aplica la màquina de vapor al vaixell, i el de vela queda endarrerit.

Increment del Comerç i Polítiques

Comerç Interior: Local, regional o nacional.
Comerç Exterior:
- Proteccionisme: Defensa el producte nacional afegint impostos als estrangers. Ex: Catalunya.
- Lliurecanvisme: Poden arribar lliurement productes de l’exterior per vendre’ls als mercats. Ex: Gran Bretanya.

Capitalisme Industrial i Finances

Nou sistema econòmic: El capitalisme.

Objectiu del capitalisme: Intentar obtenir el màxim benefici.

Funcionament: Funciona a través de la llei de l'oferta i la demanda.

Canvi important: L’Estat no intervé, per tant, no posa límit a l’enriquiment personal.

Problema: Les crisis cícliques.

Instruments Financers del Capitalisme

La Banca: Fa d’intermediari entre burgesos i obrers. També subministra préstecs i inversions.
Societats Anònimes (SA): Diversos empresaris uneixen el capital i creen una empresa. Els empresaris en són els accionistes. Els beneficis es divideixen proporcionalment a les accions de cadascú, que venen determinades per la inversió de capital inicial de cada empresari.

Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Característiques Clau

Etapa de transformacions tecnològiques, econòmiques i socials (1870-1914).

Països capdavanters: Alemanya, EUA i Japó.
Noves energies: Petroli i electricitat.
Nous mitjans de comunicació: Telègraf, telèfon i ràdio.
Nous sectors industrials: Química i metal·lúrgia.

Nova Organització Industrial: Taylorisme

Nova organització industrial: Taylorisme (organització científica del treball).

Organitzacions Empresarials

Càrtel: Diverses empreses acorden els seus preus i el nombre de producció.
Trust: Diverses empreses es fusionen i en creen una de nova.
Hòlding (Holding): Grup financer que controla diverses empreses esdevenint-n’hi el màxim accionista.
Monopoli: Una sola empresa controla tot un sector industrial.

Societat Industrial i Moviments Obrers

Nova Estructura Social

Els nous grups socials es van establir segons el capital:

Burgesia: Propietaris. Tenien un habitatge més luxós, vestien més elegants, feien diferents activitats d’oci (liceu)...
Obrers:
- Condicions de treball: No hi havia legislació laboral, jornades de 14-16 hores de treball, sous molt baixos, treball infantil, condicions higièniques i de seguretat molt baixes.
- Condicions de vida: Alimentació baixa i de mala qualitat, més risc de malalties, esperança de vida més baixa i més mortalitat, augment de l’analfabetisme, habitatges més petits i males condicions.

Moviments Socials Obrers

Moviments impulsats pels obrers:

Luddisme: Destrueixen la maquinària, ja que pensen que és la culpable dels pocs llocs de treball i dels baixos sous.
Societat de Socors Mutu: Creen caixes comunes per ajudar els membres que es posen malalts o són acomiadats.
Sindicats: Els treballadors s’uneixen en una organització per lluitar pels seus drets.
Great Trade Union: S’uneixen els sindicats dels diferents oficis i en creen un.