L'imperialisme contemporani: causes econòmiques, demogràfiques, polítiques i ideològiques (1870-1914)

Resum

El document explica el fenomen de l'imperialisme contemporani, que s'inicia el 1870 i es desenvolupa fins al 1914, amb l'Estat com a protagonista directe de les conquestes de mercats i territoris. Descriu la cronologia i la localització de l'expansió, primer de les potències europees i després dels Estats Units i el Japó. Analitza les causes econòmiques, demogràfiques, polítiques i ideològiques que van impulsar aquest procés.

Punts clau

L'imperialisme és l'expansió del territori o de la influència d'un país a base de dominar altres països.
L'imperialisme contemporani comença el 1870 i s'estén fins al 1914, amb l'Estat intervenint directament en les conquestes.
Causa econòmica principal: la recerca de nous mercats després de la crisi de superproducció de 1873.
Causa demogràfica: entre 1850 i 1914 emigren 50 milions d'europeus.
Causa política: una nació es considera poderosa només si posseeix colònies.
Causa ideològica: la convicció de la superioritat europea i de la raça blanca, que justificava evangelitzar i civilitzar els pobles considerats endarrerits.

Posa't a prova

L'Imperialisme

L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat.

A partir de 1870 s'inicia el que coneixem com a imperialisme contemporani. Per primera vegada, l'Estat intervindrà directament en les conquestes de mercats i territoris. Les necessitats del capitalisme estaran en la base d'aquest imperialisme.

Cronologia i localització

Cronologia: de 1870 a 1914.
Localització: s'iniciarà amb l'expansió de les potències europees cap als altres continents, però després s'hi afegiran els Estats Units i el Japó.

Causes de l'imperialisme

Causes econòmiques

La recerca de nous mercats per col·locar la producció després de la crisi de superproducció de 1873.
La necessitat de matèries primeres escasses a Europa: cotó, lli...
Noves fonts d'energia: carbó i petroli.
Mà d'obra no qualificada i amb salaris baixos.
Noves formes d'inversió de capitals. Europa té una acumulació de capital que ha trobat sortida; per això es van crear infraestructures a les colònies que cobrien les necessitats de la indústria.

Causes demogràfiques

L'augment de la població del segle XIX provoca que moltes famílies emigrin per millorar les seves condicions de vida.
La pressió demogràfica europea troba una vàlvula d'escapament i la conflictivitat social baixa a Europa.
Entre 1850 i 1914 emigren 50 milions d'europeus.

Causes polítiques

L'estratègia: era fonamental crear una xarxa d'escales bàsiques per a la navegació i la posterior conquesta del territori.
El prestigi internacional i nacional: una nació no és poderosa si no posseeix colònies. Cal conquerir territoris i donar continuïtat als imperis.

Causes ideològiques

Es van construir societats científiques que van organitzar expedicions geogràfiques i antropològiques.
Causes religioses: Europa està convençuda de la seva superioritat i de la seva civilització més avançada. Per això creu que ha d'evangelitzar i salvar les ànimes dels pobles endarrerits i ignorants, i convertir-los a la vertadera religió.
Superioritat de la raça blanca: dóna peu a transmetre la cultura, la religió i la civilització europea.

Preguntes freqüents

Quan comença l'imperialisme contemporani?

L'imperialisme contemporani s'inicia el 1870, moment a partir del qual l'Estat intervé directament en la conquesta de mercats i territoris. El document situa la seva etapa principal fins al 1914.

Quines potències van participar en l'imperialisme?

Inicialment, l'expansió va ser protagonitzada per les potències europees cap als altres continents. Més tard s'hi van afegir els Estats Units i el Japó.

Quines van ser les causes econòmiques de l'imperialisme?

Les principals causes econòmiques van ser la recerca de nous mercats per col·locar la producció després de la crisi de 1873, la necessitat de matèries primeres com el cotó i el lli, les noves fonts d'energia com el carbó i el petroli, i la inversió de l'excés de capital europeu en infraestructures a les colònies.