L'Europa del segle XVIII: Economia, Societat i Revolucions
Una economia agrícola i senyorial
L'economia era bàsicament rural: més del 80% de la població es dedicava a feines agrícoles. Al camp encara era vigent el règim senyorial heretat del feudalisme, on els senyors vivien de les rendes dels pagesos. Malgrat el predomini agrícola, la burgesia duia a terme activitats artesanals, manufactures i el comerç d'ultramar durant el segle XVIII.
La monarquia absoluta de dret diví
La forma predominant de govern a tot Europa era la monarquia absoluta de dret diví. El rei Lluís XIV de França, conegut com el «Rei Sol», n'era el màxim exponent. El monarca concentrava tots els poders:
- Dictava lleis.
- Nomenava els magistrats.
- Impartia justícia.
- Comandava l'exèrcit.
- Dirigia la política exterior.
L'augment demogràfic a Europa
La població europea va passar de 100 a 200 milions d'habitants entre 1650 i 1800. Aquest creixement es va deure a l'augment de la producció agrícola: a més consumidors, més demanda.
Desenvolupament agrícola i manufacturer
L'augment de la demanda va estimular la rompuda de noves terres per augmentar la producció agrícola, introduint nous conreus i tècniques. Es va desenvolupar el sistema de domicili (matèria primera a domicili) i les manufactures (grans instal·lacions). El comerç triangular va ser el tràfic d'esclaus característic d'aquesta època.
La independència dels Estats Units
Les tretze colònies britàniques d'Amèrica del Nord van crear el primer govern basat en la igualtat i la llibertat. Els delegats van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica el 4 de juliol de 1776. George Washington en va ser el primer president i es va redactar la primera constitució escrita de la història.
La Constitució americana
La Constitució assegurava la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial), instituïa un govern republicà amb un president escollit pels ciutadans i establia una estructura federal. També incloïa una declaració de drets que garantia la llibertat de religió, premsa, expressió, reunió i el dret a ser jutjat per un jurat.
Creixement demogràfic i modern a Catalunya
Al segle XVIII, Catalunya va passar de 700.000 habitants (1717) a 1.200.000 (1787), gràcies a una baixa mortalitat i una alta natalitat. Barcelona va superar els 100.000 habitants. Aquest període va destacar per l'especialització agrària, les manufactures tradicionals i l'inici de la nova indústria cotonera.