Europa en el període d'entreguerres: Crisi i Totalitarismes

Els anys 20: Crisi i inestabilitat a Europa

Els primers anys de la postguerra a Europa van estar marcats per una crisi econòmica que va provocar la devaluació de la moneda, desocupació i greus problemes socials. El 1923, el conflicte entre França i Alemanya va aflorar a causa de l'impagament de les reparacions de la Primera Guerra Mundial.

Tot i que al principi les relacions internacionals van ser tenses, a partir del Tractat de Locarno l'economia va superar les cotes de producció. Tanmateix, a Itàlia, Espanya i Rússia es van desenvolupar règims totalitaris.

Mesures per sortir de la crisi

La crisi va afectar especialment els països industrialitzats; a Europa, els més perjudicats van ser Gran Bretanya, Àustria i Alemanya. Els elements de conflicte van ser:

• Degradació dels mercats borsaris.
• Reducció de la producció industrial.
• Fallida de petites i mitjanes empreses.
• Baixada de preus i salaris.
• Augment de la desocupació.

Cada país va adoptar les solucions que més li convenien:

• EUA: El 1933, Roosevelt va proposar un pla de xoc per reactivar l'economia anomenat New Deal, que proposava la intervenció de l'Estat en l'economia.
• Alemanya: Va ser el país més afectat després dels EUA, amb més de 6 milions de desocupats. El 1933, el partit nazi va arribar al poder.
• Gran Bretanya: L'Estat no va intervenir en l'economia i va devaluar la lliura un 25%.

Règims democràtics

Els principis de la democràcia van triomfar inicialment; a Alemanya es va proclamar la República de Weimar, que va establir la igualtat entre homes i dones. No obstant això, en la dècada dels anys 20, el sistema democràtic va entrar en crisi i el totalitarisme es va estendre per gran part d'Europa. El Regne Unit va ser un dels estats que va conservar la democràcia i el liberalisme.

Règims totalitaris

El sistema liberal va entrar en crisi i, a Alemanya i Itàlia, es van desenvolupar dictadures basades en:

• Nacionalisme radical que potenciava la superioritat de la pàtria i la raça.
• Estat corporatiu.
• Derogació de les constitucions liberals.
• Imposició de partit únic i prohibició de la resta.
• Exaltació del líder com a cap d'Estat.
• Enfrontament amb les institucions internacionals.
• Autarquia i control de l'economia.
• Irracionalisme en cultura i societat.
• Anticomunisme i antifeminisme.

El feixisme italià

Es va manifestar després de la Primera Guerra Mundial a causa de la crisi econòmica, social, parlamentària i cultural. El 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista i es va convertir en el líder (Duce). El 1922, els "camises negres" van emprendre la Marxa sobre Roma. El 1925 es va dissoldre el parlament i es va instaurar una dictadura. La crisi del 29 va repercutir a Itàlia i, en la dècada de 1930, Mussolini es va aliar amb Alemanya, participant en la Segona Guerra Mundial fins que els aliats van alliberar el país.

El nazisme alemany

Hitler va arribar al poder el 1933 i va crear el partit nazi, fent desaparèixer la República de Weimar. L'any 1923 va ser crític, ja que Hitler va intentar donar un cop d'Estat que va fracassar, fet que el va portar a la presó. Allà va escriure el llibre La meua lluita (Mein Kampf), on desenvolupa el seu odi contra els jueus.