Evolució de l'Estat: Absolut, Liberal i Benestar

Política: Concepte i Evolució

La política és una activitat humana fonamental que persegueix l'interès comú dels membres d'una comunitat. Es dedica a la provisió de béns públics, a la gestió de conflictes i a la regulació de les activitats.

Etapes:

• Grècia (V a.C.): Polis i Zoo politikon.
• Món medieval (IV a.C. - XV).
• Renaixement i Il·lustració.
• Naixement dels Estats Absoluts (Maquiavel).
• Revolució Industrial (XVIII).

Legitimitat del Poder

La legitimitat és la capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa.

Fonts de legitimació segons Weber:

• La tradició.
• La racionalitat (representada per lleis o normes).
• El carisma (aptituds personals).

Percepcions de poder:

• El poder just ha de ser legítim respecte de la titularitat i legal pel que fa al seu exercici.
• El poder just pot ser legítim sense ser legal o legal sense ser legítim.
• El poder just, si és legítim, ja és legal i, si és legal, ja és legítim.

L'Estat: Origen i Característiques

L'Estat és una forma d'organització política concreta que sorgeix entre els segles XV i XVII amb determinades característiques pel que fa al territori, la població i la sobirania.

Característiques:

• Diferenciació de l'esfera política de la religiosa i l'econòmica.
• Institucionalització de les relacions polítiques.
• La font de legitimació perd importància i és substituïda per la legal.
• Jurisdicció territorial.
• Producció del Dret.
• Administració de la violència.

Com sorgeix?

• Diferenciacions socials.
• Evolució de les formes d'organització (economia).
• Evolució dels mitjans de dominació.
• Competició entre comunitats pels recursos naturals.

Formes d'Organització Política

• Societats Tribals.
• Polis (participació política dels ciutadans).
• Imperis.
• Poliarquies Feudals.
• Monarquies Estamentals.

Evolució de l'Estat

• Estat Absolut.
• Estat Liberal.
• Estat Democràtic i de Dret.
• Estat de Benestar.

Estat Absolut (XV-XVII)

• Vincle entre individu i poder: sobirania d'una única persona.
• Estatut reconegut per l'individu: cada persona té reconegut un camp d'actuació definit per privilegis reials.
• Creació de dret: conjunt de normes d'aplicació general en el territori com a expressió de la voluntat del rei sobirà.
• Organització de polítiques estatals: desenvolupament d'una administració al voltant de la corona.
• Relació amb l'entorn econòmic i social: l'estat atorga monopolis, patents i privilegis per a la producció de béns (mercantilisme).
• Bases de legitimació ideològica: integració de l'església en l'estructura política (Locke, Maquiavel, Kant).

Estat Liberal

L'Estat Liberal és l'evolució de l'Estat Absolut. La relació ja no s'estableix com a súbdit i sobirà, sinó com a institució i ciutadà. L'individu ja no depèn de l'origen familiar ni dels privilegis concedits pel sobirà, sinó de l'existència d'uns drets fonamentals. Defensa de l'individu davant els abusos de poder. Divisió de poders, aparició d'institucions representatives. Liberalisme econòmic. Neix com a proposta d'un nou ordre polític i social al que representaven les monarquies absolutes, acompanyat del moviment cultural anomenat Il·lustració i les Revolucions Industrials (Bentham, James Mill, J.S. Mill).

Estat de Benestar

L'Estat de Benestar és una experiència pròpia de les economies de mercat, un pacte polític per tal d'assegurar la pervivència del tàndem capitalisme/democràcia liberal. Facilita la redistribució de la riquesa i l'acumulació de capital (Keynes).

Característiques:

• Creixement de la despesa pública per damunt del PIB.
• Augment de la demanda.
• Creació d'una Administració i generalització de les polítiques públiques.
• Política fiscal per tal de finançar la creixent despesa pública.

Arguments en contra:

• L'Estat desplaça del mercat els incentius per a invertir.
• Creixement de la burocràcia i activitats improductives.
• Malbaratament de recursos sense assolir els resultats esperats.
• Impossibilitat de lliure elecció individual.
• Desmercantilització excessiva.