Evolució de la codificació civil i penal

Fases de codificació civil

De 1880 a 1889 es du a terme durant la Restauració. La metodologia i el mètode de codificació civil es canvia, ja que a partir d’aquests moments la tècnica serà de treballar amb unes diverses lleis de bases, durant aquesta dècada hi haurà diverses lleis de bases. Aquesta nova tècnica és important perquè en comptes de presentar un projecte amb detall de cada article, van presentar a les corts només fer aquesta llei de bases, per evitar discussions inútils. A més a més de tenir aquest projecte de 1851 de bases, van decidir introduir aquelles institucions civils forals, que podien ser susceptibles de ser generalitzades,. A més aquestes províncies civils podien tenir institucions.. El procés historicojurídic anava en la direcció de respectar cada vegada més els drets forals, després hi haurà la llei de bases de 1888. Lleis de bases més importants: 1881 1888 té orientacions una mica diferents però respectant els drets forals. El govern quedarà autoritzat per publicar el codi, i després les corts l’haurien d’aprovar. Les regions que podran fer apèndix nomenades en la llei de bases són: Aragó, Balears, Galicia, país basc i Navarra i Catalunya. Aragó va ser la única que va acabar redactant el seu apèndix l’any 1925, amb un caràcter molt restrictiu, hi va haver un congrés a Zaragoza on van pactar redactar compilacions de les institucions forals, substituint l’apèndix.

Codificació penal

Hi ha diverses fonts científiques que estudien la criminalitat, però nosaltres mirarem dues ciències només: La criminologia és una ciència empírica que s’ocupa de la criminalitat vista des de el punt de vista de l’esser humà,. Mentre que el dret penal és una ciència social, que no estudia el crim ni les seves causes, ni el context, sinó que defineix el crim i extreu un conjunt de conseqüències jurídiques a diferencia de la criminologia. Es una disciplina imperativa. Les dues són ciències que han de complementar-se i tenen com a punt de partida una societat determinada. El dret mai ha sigut una disciplina independent, des de el dret medieval estava mirat des de el punt de vista de la teologia. A partir del segle 16 i 18 el dret penal dialogava ja no amb la teologia sinó amb la filosofia. Però sobretot quan parlem del segle 19 i 20, segles contemporanis, de societat liberal, hi ha un nou interlocutor, les ciències socials, la sociologia, la criminologia, l’antropologia... neixen diverses ciències socials, les quals seran interlocutores amb el dret penal en especial. 37 06/02/2018 Quan parlem del dret penal hem de saber que hi ha un conjunt orgànic representat per la teoria i la practica, es a dir el dret penal estudia que és el crim i extreu les conseqüències, però a la vegada també aporta una solució.

Antiga Grècia

La penalitat té 3 funcions (en ordre cronològic):

• La venjança. No podem parlar d’una venjança ferotge, sinó que sempre volia dir el retorn de l’honor que ha perdut la víctima, es a dir que la pena que utilitzen ha de retornar un plaer a la víctima, però no es busca una humiliació al culpable.
• La recompensa o reparació pels danys causats. En sentit moral, el delicte ha de ser tornat amb un mal, en aquest cas s’ha de realitzar el mateix mal al culpable que ha sofert la víctima, es a dir parlem d’un mal compensat per un altre mal, però aquest no pot ser més gran que el que ha sofert la víctima.
• La pau en la societat. Una de les finalitats més importants, que té dos sentits: 1. S’ha d’aconseguir la correcció del culpable, es a dir que la pena s’adreça al culpable i normalment aquesta és en un sentit positiu, ja que utilitzen penes perquè aquest aprengui i millori. 2. La protecció de la mateixa societat, es a dir no només s’ha de protegir al culpable sinó ha de servir com a exemple als altres, i en els casos més importants s’eliminava al culpable, a través de l’exili, la mort...

El Cristianisme

Els primers pensadors cristians no parlen de crims, sinó que comencen a parlar de dos temes diferents: El pecat. Entès com una transgressió d’una norma moral La caritat. Entesa com el bé i estima al pròxim. Durant els primers segles del cristianisme, el concepte de venjança desapareix, i diuen que la justícia ha d’estar basada en l’amor, no en la venjança. Es prohibeix a la gent prendre la justícia en les seves pròpies mans. La societat es la que ha de castigar, no els particulars. En aquesta època es reconeix el dret de castigar de la societat, es a dir que la societat és qui castiga.

Sant Tomàs d’Aquino

A seva obra es una de les més importants en dret penal. Fundador del jusnaturalisme cristià. La seva ideologia serà la teoria oficial de l’estat, que diu que el pecat és una voluntat, es a dir un crim comès per una persona és una malícia, A partir d’aquí el delicte, el crim i el pecat es confonen, i diu que tot delicte comporta una pena i una reparació representat per la justícia, i a més també existeix el càstig diví, de déu

L’Alt Medieval

L’alt medieval a partir del segle 5 fins al segle 12, el dret penal és principalment un dret consuetudinari basat en el costum i usos de les diverses comunitats, primer orals i després escrits. És una societat feudal i molt diversa. El poder públic no existeix, la fragmentació del poder porta a la societat a una fragmentació en diverses senyories, monarquies... Amb l’arribada dels llibres de justinià i del ius comune

Baix Medieval

Al baix medieval la idea seguia sent que cada crim era un pecat. Els crims més importants, en general estan considerats accions contra l’ordre públic, o la seguretat o contra l’ordre religiós, com per exemple homicidi, heretgia... Càstigs i procés criminal que es donaven a aquests crims, en ordalies, judicis de Déu, eren processos per dictar la criminalitat d’una persona, és arbitrari, et posaven unes ferides a les mans i si aquestes no es curaven en 5 dies eres culpables. Per tant aquestes ordalies també fan confondre les idees de sant Tomàs d’Aquino de l’esfera moral. En aquesta època una característica important era anar en contra de transaccions privades (venjances) i per tant es comença a utilitzar una justícia més distributiva Les penes que s’utilitzaven en aquesta època, no són imposades per al principi de legalitat, són arbitraries: - Exclusió de la societat (pena de mort, exili) - Penes lleugeres: penes corporals, mutilacions, cremacions, marca de fuet - Penes inflamants: empresonar (no es una pena de privació de llibertat, era com guardar)

Època Clàssica

Al segle 17 ja es diferent, perquè les monarquies ja són més fortes i ja tenen una estabilitat política més accentuada, ja trobem en alguns estat la monarquia absoluta (FRN, lluís 14) i això fa que hi hagi menys rigor en el càstig i que sigui més rentable. La legislació comença a donar menys importància al dret consuetudinari i el redacten de nou amb la legislació reial. En aquesta època hi ha diferencia amb les penes aplicables, perquè ja existeixen monarquies amb colònies i per tant aquestes utilitzen cada vegada més la pena d’eliminació.

La Il·lustració

Segle 18 El dret penal en aquesta època, transforma i trastoca completament el dret penal anterior perquè en el centre de la societat el que tindrà més valor serà l’home i hem deixat enrere tota la concepció divina que es tenia en general de la vida sociopolítica i a partir de la il·lustració començarà un procés històric que és la laïcització. La filosofia de la il·lustració atacarà tot el que hem vist fins ara, provocarà ña laïcització de molts aspectes de pensament i posa l’home com una entitat que té el valor més alt en aquest món. Propostes de la il·lustració: Una proposta de dret penal més moderada i més certa, en època medieval i clàssica com no hi havia un dret penal codificat ni molt complert, no es podia saber si una persona es consideraria culpable o quin era el seu càstig que li aplicaven, no hi havia una certesa, no hi havia una tabla exacte de crims i penes, depenia de l’arbitrarietat. En aquesta època es redueixen la llista de delictes i només s’apliquen penes que vagin a favor de la societat, comencen a eliminar els delictes de privació de la llibertat de consciencia, la llibertat de conducta individual... la seva proposta posa fi a la confusió entre crim i pecat, i diu que tot allò que són penes corporals suscita indignació i s0ha d’abolir. Utilitza una critica constructiva contra el sistema social, filosòfic i de pensament, i també el penal. Com qüestiona el dret penal la il·lustració ? Aquesta doctrina estarà formada en la raó i reivindica que les penes siguin cada vegada més lleugeres. Aquesta doctrina no comença amb la il·lustració, sinó que comença.

LA CODIFICACIÓ PENAL Començament del segle 19: aquests codis penals de l’època, són codis rigorosos, codis durs ja que estan inspirats per l’utilitarisme on el seu objectiu es aconseguir el grau més alt de felicitat pel més gran nombre de persones, (Bentham). L’utilitarisme diu que les penes han d’estar tipificades i les penes dures s’han d’utilitzar si la societat ho creu oportú. El codi penal napoleònic és molt rigorós. Mitjan del segle 19: son els anys de la primavera dels pobles. Aquesta és una època, dels anys 1848 fins als primers anys 50, on hi ha revolucions burgeses retardades on en països on el feudalisme encara no s’havia liquidat i la burgesia no era forta. Hi van haver revolucions a tot Europa, però sobretot a països del nord. A aquesta època hi ha diversos nous codis penals, i la influencia francesa es redueix Finals del segle 19: es una època d’efervescència política. Això significa que a molts llocs es recodificat el dret penal perquè hi ha un avenç de la teoria molt important. Les característiques d’aquest codis de final de segle seran que cada 42 06/02/2018 vegada hi haurà més diferencia amb el model francès, ja que no seguiran aquest model, també abandonen la classificació dels delictes, en general podem dir que aquest codis estiren cap avall la piràmide de crims i de penes, els crims es consideren de manera lleugera i les penes també. Prefereixen classificar les infraccions en dues categories, intencionades i no intencionades. Aquesta època considerar diferencia entre la complicitat, la temptativa i la reincidència.

Edat Moderna

Monarquies cristianes segle XIII fins al XVIII. La característica més important la dinàmica social: la societat estamental. La societat està dividida en tres estaments: el clergat, la noblesa i els campesins. Els estats privilegiats són la noblesa i el clergat. Els estats no privilegiats són tota aquella gent que treballa al camp, Aquest tercer estat evolciona i passa a ser la burgesia al cap del temps. a partir del segle XVII, comença l’edat moderna. La base econòmica és la senyoria. Neixen les ciutats que cada vegada tindran més poder, a través del capitalisme… En tots els estats Europeus hi ha una tendència en el neixament del estat polític, on el poder es centralitza. Aquest neixament del estat (finals del segle XIV), serà característica de l’Antic Règim. La monarquia autoritaria és la primera fase de les monarquies cristianes. La segona fase impotant d’aquesta etapa és la monarquia absoluta. El primer estat que es forma en aquesta monarquia absoluta és la França de Lluis XIV del segle XVIILa monarquia abosluta té una característica important, el monarca té molt més poder en les seves mans en comparació del santeriors monarques. Aquest monarca és absolut perquè té un poder diví Realitat de les Illes britàniques, monarquia que no arriba a la fase abosluta ja que el parlament té massa importància. Es converteix en una monarquia patlamentària. La realitat de les monarquies compostes, com per exemple la situació sociopolítica de la península ibèrica. Estat on diversos territoris maneten el seu sistema jurídic apartat del sistema del monarca d’aquell estat. La visió antropocèntrica agafa tan importància. Les persones adquereixen certa llibertat gràcies a la propietat. Ideologies: .-Humanisme: corrent ideològic de renovació cultural, d’origen italià. La reformació: segle XVII, és un humanisme religiós. Trencament dins del catolicisme que neix a alemanya. Té l’objectiu d’alliberar els fidels de les estrctures geràrciques de l’esglèsia. L’home pot tenir una relació amb Déu sense intermediaris. La Bíblia serà el nou intermediari entre l’home I DéuAntropocentrisme: l’home passa a ser el centre i no les coses com antigament. Podem dir que totes aquestes ideologies significarà una alliberació en l’àmbit científic. A partir del segle XVI i

XVII hi ha una revolució científica de les ciències naturals.. En aquesta època el pensament i la cultura jurídica segueix aquestes fractures (humanisme jurídic, ius naturalisme racional i il·lustració jurídica). Aquests tres fenòmens són característiques de la vida jurídica de l’època (entre d’altres). .-Humanisme jurídic: Característic de França, Anglaterra… es trenca amb la idea de la veritat única medieval. Comença a criticar les metodologies del ius commune antic, Ius naturalisme racional/racionalista: tres elements de l’estudi: la raó, la naturalesa i la fe cristiana. El seus teòrics volen estudiar el món que ens envolta, però estudien la societat, no el cosmos. Consideren que la societat està corrompuda, busquen les causes i aquí es troba l’origen del contractualisme. CONTRACTUALIMSE: L’home en el seu estat natural era lliure i a partir de que l’home começa a viure en societat, la llibertat desapareixEstudien la societat des d’un punt de vista laic, existeix Déu en el seu pensament però no és el seu objectiu principal, ells busquen l’origen de la societat. Una de les causes d’aquest estat cossomput és l’aparició de la propietat. .-La il·lustració jurídica: té varies característiques. És la continuació directe del ius naturalisme racional i de la revolució científica..…).  Les lleis han de ser simples, clares, certes i senzilles. Intenten que una de les tres fonts tingui més rellevància que els altres. Consideren que la única font del dret útil és la que prové de la legislacióA partir de las revolucions burgeses, l’estructura de les societats es canviarà. S’eliminen els privilegis anteriors i es crea un estat on la societat exigeix igualtat.