L'evolució de les cosmovisions: Mites, ciència i l'univers antic

Què és una cosmovisió? Mítiques i científiques

Al llarg de la història, les civilitzacions han mostrat interès per la natura i el desig d’explicar-ne el funcionament. A partir de les seves creences, s’han desenvolupat concepcions sobre l’univers de diferents formes, que sorprenen pel desplegament d’imaginació i bellesa. El coneixement de com s’ha format el món, o la seva estructura, varia amb el temps. Per referir-se a aquest conjunt d’idees sobre el món que comparteixen els habitants d’una civilització s’utilitza el terme de cosmovisions.

Cosmovisions Mítiques

Les cosmovisions mítiques busquen donar explicacions als fenòmens que envoltaven les civilitzacions antigues. Són relats protagonitzats per Déus o titans que donaven a l’ésser humà un sentit al seu món. Totes les cultures tenen aquests mites. Els mites són una cosmovisió perquè donen una imatge de l’univers, del seu origen i del lloc que ocupa l’ésser humà.

Cosmovisions Científiques

Les cosmovisions científiques també volen donar explicacions del món, però amb explicacions racionals. Han anat evolucionant amb el temps. Les seves característiques inclouen:

• Idees interconnectades.
• Sostenen arguments.
• Idees acceptades com a vertaderes sense comprovació (Nota: Aquesta característica pot referir-se a postulats inicials o paradigmes).
• Consens general: una part de la societat l’accepta.

Cosmovisions Antigues: La Terra i l'estructura dels cels

Utilitzant l’observació, els antics van pensar que tots els astres es mouen alhora al voltant de la Terra. D’aquí van extreure que la Terra i els cels eren mons diferents.

Teories sobre els principis de la realitat

Es van plantejar dues teories principals per explicar els principis de la realitat, és a dir, la diversitat de substàncies:

1. El principi bàsic (Arkhé): Les substàncies derivaven d’un principi únic i totes les altres eren transformacions d’aquesta.
2. Els quatre elements: Totes les substàncies provenen de la mescla de terra, aigua, aire i foc.

La forma de la Terra i l'estructura celeste

Inicialment, es creia que la Terra era plana i envoltada per l’oceà, però gràcies a observacions posteriors es va determinar que era esfèrica.

Les explicacions dels cels de les cosmovisions antigues complien amb els següents punts:

• El moviment dels cossos celestes havia de ser circular, considerat el moviment més perfecte.
• Geocentrisme: La Terra es troba immòbil al centre de l'univers.
• L’univers ha de ser entès com a limitat, una cúpula d’estels.

Plató i Èudox veien errors en les teories existents i van plantejar modificacions, com la teoria de les esferes homocèntriques.