L'Evolució del Catalanisme: Mancomunitat i Memorial
L'obra de la Mancomunitat de Catalunya
D'una banda, la creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics per potenciar el desenvolupament econòmic; d'una altra, el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte empresarial educatiu.
La Mancomunitat va invertir una bona part dels recursos en:
- Un pla de millora de la xarxa viària.
- Un pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat.
També va iniciar un projecte centrat en la consolidació de la llengua i la cultura catalanes, amb la creació de biblioteques populars i escoles. Finalment, també va impulsar una renovació pedagògica.
El Memorial de Greuges (1885)
L'any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona en què van participar organitzacions econòmiques de la burgesia i altres entitats catalanistes. Per tal d'assolir més projecció pública, es va redactar un document, el Memorial de Greuges, que va ser presentat a Alfons XII i que va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; també defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tot Espanya.
Aquest document també va aproximar el moviment catalanista a la burgesia, que fins llavors es movia en l'àmbit dels partits dinàstics i que, en el millor dels casos, defensava fortament el proteccionisme i manifestava posicions tímidament descentralitzadores.
Les Bases de Manresa
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest document, conegut com a Bases de Manresa, recollia els principis del catalanisme polític i posava l'èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
Les Bases estaven estructurades en disset articles i definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. S'hi atorgaven competències absolutes al poder català i s'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana. El seu caràcter arcaïtzant es palesa en la defensa del restabliment d'antigues institucions com l'audiència reial i les corts.