L'evolució del catalanisme polític i la Lliga Regionalista
Finalment, el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest fet fou presentat com “la primera victòria del catalanisme”.
El vigatanisme i el catalanisme conservador
L’apropament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Colell i el bisbe Josep Morgades. El vigatanisme va tenir un paper important, ja que va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
El 1891 es va formar la Unió Catalanista amb l’objectiu que fos una federació de tots els grups i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa d’unes bases que es van conèixer com Les Bases de Manresa, les quals recollien els principis del catalanisme polític, proclamaven l’oficialitat de la llengua catalana i declaraven voluntari el servei militar.
El desastre del 1898 i el nou escenari polític
El desastre del 1898 va comportar canvis polítics a Catalunya. La pèrdua de les colònies de l’imperi espanyol va comportar el desprestigi dels partits dinàstics, però també va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit per accedir a l’autonomia.
La fundació de la Lliga Regionalista
Poc després, es va crear la Unió Regionalista i, paral·lelament, el Centre Nacional Català. El 1901, els dos partits van acordar presentar una candidatura unitària a les eleccions que estaven convocades. Tot això era degut a la confluència d’interessos dels dos grups: un tenia una base social amb industrials i comerciants, però no disposava d’un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència, i l’altre partit viceversa. Aquesta fusió es va conèixer com “la candidatura dels quatre presidents”.
Seguidament, l’èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. Des d’aquell moment, la política a Catalunya es disputaria entre republicans i catalanistes; a més, la Lliga fou la primera formació política moderna de l’Estat espanyol. La Lliga va tenir influència en l’àmbit industrial, comercial, professional i agrari. Per tant, va ser capaç d’agradar a la majoria dels sectors del país disposats a lluitar contra el sistema centralista i a favor d’una reforma política per obtenir l’autonomia a Catalunya.