Evolució del Pensament Filosòfic: Des de la Modernitat fins a la Contemporaneïtat
Filosofia Moderna (s. XVII)
Diversos filòsofs, com Bacon i Descartes, van intentar establir un nou fonament per al saber. L'obra de Descartes va ser crucial, ja que va situar aquest fonament en el jo o consciència («Penso, per tant soc»). A partir d'ell, sorgeixen dues corrents filosòfiques oposades: el racionalisme, que considera la raó com a origen del coneixement (Europa continental, Spinoza, Leibniz al s. XVIII), i l'empirisme, que emfatitza els sentits (Illes Britàniques, John Locke i David Hume al s. XVIII).
Il·lustració (s. XVIII)
Aquest ampli moviment va presentar diferències segons el país. A França, els pensadors il·lustrats, com Montesquieu, Rousseau i Voltaire, van criticar l'Antic Règim i van establir les bases de la Revolució Francesa. Van defensar un ús crític de la raó i la idea de progrés: si l'home utilitza la raó, pot crear una societat més justa. Immanuel Kant, a Alemanya, va definir la Il·lustració com «el pas de l'home a la seva majoria d'edat, el moment en què pren les seves pròpies decisions».
Filosofia del segle XIX
Aquest segle va experimentar grans canvis en el pensament. Va començar amb el romanticisme, un moviment cultural que va criticar la Il·lustració, emfatitzant el sentiment per sobre de la raó. A mitjans del segle, va sorgir el positivisme, que proposava que les ciències havien de substituir la filosofia. Auguste Comte va afirmar que la humanitat havia passat per tres etapes fins a arribar a la veritat:
- Pensament religiós: creença en éssers sobrenaturals que explicaven els fenòmens naturals.
- Pensament metafísic: els déus van ser substituïts per qualitats i forces.
- Pensament científic: estudi dels fenòmens naturals segons la seva regularitat.
Filosofia Contemporània (s. XX)
No hi ha una evolució unitària de la filosofia al segle XX. Diferents escoles o corrents de pensament presenten concepcions diverses de la filosofia.
Teories Evolutives (s. XIX)
Abans del segle XIX, es creia que les espècies animals no evolucionaven (fixisme). Al segle XIX, es va constatar que la Terra era molt més antiga del que es creia i van començar a aplicar-se teories evolutives en biologia. Lamarck va ser el primer a proposar una teoria evolutiva, segons la qual «la funció fa l'òrgan». La seva teoria va ser substituïda per la selecció natural de Darwin, que postula que els individus i les espècies competeixen pels recursos naturals del medi. Només aquells que s'adapten millor al medi poden sobreviure i reproduir-se.
Hominització: procés evolutiu que, des d'un punt de vista biològic, porta dels homínids fins a l'Homo sapiens.
Humanització: procés evolutiu de la cultura.