Evolució del Pensament i la Literatura: Segles XVIII-XX

Literatura del Segle XX

L'Angoixa Contemporània

En el camp cultural, el canvi entre els segles XIX i XX està marcat per l'angoixa d'artistes i intel·lectuals que consideren fracassats tots els intents de reforma de la vida humana iniciats en el segle XVIII. Arriba l'ascens de la burgesia i la crisi de l'individu que no encaixa en els patrons i en el model portat per la Revolució Industrial.

Raons de la Crisi: Incertesa Científica

Durant els primers anys del segle XX es produeixen uns descobriments que acaben amb tot el que es considera base científica inamovible, com la idea que el coneixement científic és capaç d'explicar el funcionament de l'univers. La ciència al segle XX es troba en un estat d'incertesa total, ja que la realitat és canviant i no es pot explicar racionalment.

L'Amenaça Tecnològica

Els avenços tècnics han transformat el nostre món des d'inicis del segle XX, però aquest imparable procés tècnic ha facilitat l'aparició d'amenaces com la carrera nuclear, la contaminació, l'escalfament global, la societat ultracapitalista… Les noves pors tecnològiques s'han unit a les tradicionals de caire religiós, existencial o social. En literatura, l'angoixa tecnològica és determinant per l'aparició del nou gènere de ciència-ficció.

Crisi del Pensament Filosòfic

Durant la segona meitat del segle XX, la filosofia europea va estar dominada pel Positivisme, però en els darrers anys se n'adonen que la raó no pot explicar la realitat en la seva totalitat i es busquen nous enfocaments per comprendre-la. (Irracionalisme i Existencialisme)

Virginia Woolf: Figura Clau del Modernisme

Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 - Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.

Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni. Tanmateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia (1929) que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení.^[1] Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l'escriptura, i el feminisme literari anglosaxó.^[2]

La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.

És escriptora de novel·les, contes i llibres de no ficció, té una gran extensió de llibres en aquests àmbits, tots en anglès.

El Realisme: Corrent Artístic i Literari

El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom, el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.^[1]

Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig als temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.

Els temes són contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.

La Il·lustració: Pensament i Context Històric

Context: És una nova forma de pensament impulsada per la burgesia europea per lluitar contra l’Absolutisme, la noblesa i l’Església i l’economia basada en la propietat de terres. Dit d'una altra manera, contra l’Antic Règim. Neix a Anglaterra, a començaments del segle XVIII, des d’on passarà a Alemanya i França i on s’expressarà en forma de lluita social amb la Revolució Francesa.

El pensament il·lustrat es fonamenta principalment en:

• Racionalisme: L’home és capaç de comprendre tot allò que passa a través de la seva intel·ligència. Només és real i acceptable allò que pot ser comprès amb la raó.
• Recerca de la felicitat a través de la llibertat: L’objectiu màxim de l’Home a la Terra és la recerca de felicitat. Per això s’ha de trobar a través de la propietat privada, llibertat i igualtat – política i legal – (ideals de la burgesia). Per una altra banda, amb l’educació es pot millorar les condicions de vida dels éssers humans.
• Laïcisme: Ens trobem amb la primera vegada a la Història on es superposa el laïcisme en la cultura, enfront de la religió. Així, els il·lustrats parlaran de: Filantropia: amor a l’home, per l’home. Això va en contra de la caritat: amor a l’home per amor a Déu. En aquest sentit, podem veure que en el segle XVIII augmenten les obres de filosofia, ciències naturals. En canvi, els llibres religiosos seran escassos.

Així i tot, Feijoó, Campomanes, Jovellanos, Aranda, Floridablanca, Olavide, etc., seran figures importants dins el moviment il·lustrat. El seu pensament serà difós a través de les Societats Econòmiques d’Amics del País, institució dedicada a impulsar reformes econòmiques, l’educació i la difusió de les idees a través de traducció i publicació de llibres estrangers de pensament il·lustrat. Per a ells, l’educació ha de ser la base del progrés: impulsaran l’escola pràctica, obligatòria, comuna als dos sexes, amb relacions amb l’estranger. També lluitaran contra els ordres religiosos i contra els estaments privilegiats. Aquests pensadors es trobaran amb el govern de Carles III (1759-88) que practica el Despotisme Il·lustrat. De fet, Carles III, en el seu període de regnat a Nàpols (1734-59) ja havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades, per la qual cosa va ser partidari d’incloure-les en el seu govern a Espanya.

Els il·lustrats estan íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement, havia combatut les supersticions.^[5] Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes,^[1] (considerada la iniciadora de l'evolució del pensament filosòfic occidental que provocaria el pensament il·lustrat)^[7] les fórmules polítiques contractualistes de John Locke, com l'empirisme,^[1][8] i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior,^[1] el moment culminant de la qual es troba en la formulació de les lleis de la física per part d'Isaac Newton.