Evolució del Pensament sobre la Ment i la Malaltia a l'Edat Mitjana i el Cartesialisme
Tractaments i Filosofia de la Ment
Farmacopea: L'Art de Preparar Fàrmacs
La farmàcia medieval es basava en l'art de preparar medicaments, un ofici històricament lligat a la comprensió de les malalties.
Malalties Mentals a l'Edat Mitjana
Classificació segons Sant Isidor de Sevilla (Segle VII)
San Isidoro de Sevilla classificava les afeccions mentals en dues grans categories:
- Agudes: Frenesí, Letargia.
- Cròniques: Epilepsia, Mania, Melancolia.
Formes Representatives de la Bogeria
- Mania: Implicava fúria, deliris, agitació corporal i pensaments incoherents.
- Melancolia: Es caracteritzava per tristesa, abatiment, pors, inactivitat i pensament obsessionat amb una sola idea. S'explicava pel lent moviment dels esperits animals. Existien molts tipus, com la *melancolia eròtica* o també anomenada *“amor heroic”*.
René Descartes (1596-1650) i el Mètode
La Recerca de la Veritat i el Mètode
Descartes buscava refundar els fonaments de les ciències del seu temps, proposant un nou mètode per investigar la veritat de les coses i el funcionament de la pròpia raó. La seva obra clau és El Discurs del Mètode (1636).
- Les matemàtiques han de fonamentar tots els sabers.
- Qualsevol cos funciona per principis mecànics.
- El primer principi indubtable és que jo sóc en tant que penso (Cogito ergo sum). Aquest principi es desenvolupa a Les Meditacions Metafísiques (1641).
Dualisme Cartesià
Descartes estableix la distinció entre:
- Res cogitans (substància pensant) versus Res extensa (substància extensa).
Aquesta distinció té conseqüències importants:
- L'ànima s'equipara a la ment.
- El cos es mecanitza, equiparant-se a una maquinària complexa (tractat a Tractat de l'Home).
Visions Materialistes de l'Ànima
Pierre Gassendi (1592-1655)
Gassendi entenia l'ànima com la part més refinada, pura i activa de la matèria (influència epicúria), anomenant-la *ànima vital*. Per tant, el pensament és només una funció de l'organització de la matèria (del cos).
- Això es conclou per la raó, però la revelació i la fe ens porten a admetre una ànima incorpòria i immaterial.
Thomas Hobbes (1588-1679)
Hobbes no reconeixia un intel·lecte pur diferent de la sensació i la imaginació. Com que aquestes es poden atribuir al cos (són moviment), no cal postular una ànima racional.
- Per a ell, raonar és simplement “manipular” noms, els quals provenen de la imaginació. La imaginació s'explica pel moviment dels òrgans corporals, i les nocions venen a través dels sentits.
- No creia que fos incompatible amb les ensenyances de la Bíblia afirmar que l'ànima no és immaterial.
Post-Cartesianisme
El període posterior a Descartes va veure transformacions clau en la comprensió del cos i la ment:
- Mecanització del cos: Evolució dels humors a la fibra.
- Materialització de l'ànima: Canvi conceptual d'ànima a ment.
- Debat entre Dualisme versus Monisme.