Evolució Demogràfica a Catalunya: Creixement i Polítiques

Del creixement migratori de Catalunya a l'estancament

En les últimes dècades, la població de Catalunya ha augmentat, tot i que no de forma regular. Hi ha hagut etapes de creixement ràpid i d'altres de lent. Durant els segles XVIII i XIX, el creixement va ser a causa d'un creixement vegetatiu, però en els segles XX i XXI ha sigut a causa del creixement migratori.

A finals del 2011, Catalunya tenia 7,5 milions d'habitants. El creixement vegetatiu català ha estat feble des del segle XX, però des de llavors hi ha hagut un augment que ha rejovenit la població. Aquest creixement era degut a:

• Manteniment des del 1980 d'una fecunditat baixa (entre 1 i 1,5 fills per dona).
• Envelliment de la població, amb una de les esperances de vida més altes del món (79,2 anys per als homes i 85,2 per a les dones).
• Augment de l'edat mitjana de maternitat.
• Manteniment d'una mortalitat alta.

L'aportació de la gent jove procedent de la darrera immigració, l'arribada a l'edat adulta de les generacions de catalans nascuts entre 1970 i 1980 i l'increment de la fecunditat de les dones en edat madura són factors que han fet que augmentés la natalitat (11,4%) i la fecunditat a 1,47 fills per dona a Catalunya, una mica per sota de la mitjana europea. La mortalitat, en ser del 8,2%, fa que el creixement vegetatiu sigui un dels més elevats d'Europa. L'aturada de la immigració i l'arribada a l'edat de procreació de les generacions de dones nascudes entre 1980 i 1990 fan que hi hagi una davallada de la natalitat.

Actualment, tenim 11 comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu (l'Urgell, les Garrigues, etc.). Són les comarques situades a la zona pirinenca i prepirinenca o a la zona sud de Catalunya, amb una població envellida i inferior als 40.000 habitants. En canvi, les comarques amb més vitalitat demogràfica són les que estan situades a la zona metropolitana de Barcelona.

Maltusianisme i populacionisme

Les polítiques demogràfiques no són un fet nou de la història del segle XX, encara que al principi s'aplicaven de forma desordenada. La novetat del segle XX és que aquestes polítiques es van començar a aplicar de manera extensa i planificada. Els dos tipus d'aquestes polítiques són:

• El maltusianisme, que té com a objectiu la reducció del creixement vegetatiu de la població i es basa en el control de la natalitat.
• El populacionisme, que té com a finalitat incrementar la població mitjançant l'afavoriment de la natalitat o la immigració.

A causa del gran augment de la població a la Terra, ja que gairebé arribem als 7.000 milions d'habitants, s'han aplicat polítiques neomaltusianes per disminuir la fecunditat. Quan hi ha desenvolupament econòmic i humà, i alhora s'apliquen polítiques de protecció de la infància i drets legals laborals i de salut reproductiva, la fecunditat baixa.