Evolució demogràfica i crisi agrària a Espanya (segles XIX-XX)
L’evolució demogràfica
La transició demogràfica
La transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat. Va baixar com a resultat de les millores en l'alimentació i en les infraestructures urbanes i sanitàries. La reducció de la mortalitat es va deure a la menor incidència d'infeccions gràcies a la millora de la neteja i del clavegueram. El descens de la natalitat va ser conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i d'una major racionalitat en la planificació familiar. La població espanyola va créixer considerablement, però va presentar un retard significatiu respecte a la mitjana europea.
Factors principals de la transició:
- Millores sanitàries: neteja, clavegueram i mesures higienicosanitàries.
- Alimentació: millor accés i qualitat dels aliments.
- Urbanització: canvi d'estils de vida i menor taxa de natalitat per planificació familiar.
Els moviments migratoris
El 1880 es va iniciar una emigració a ultramar. Entre 1900 i 1914 aquesta emigració va assolir un màxim, causat per una economia en la qual l'ocupació creixia menys que la població i per una millora de la navegació. Els principals destins eren Amèrica Llatina.
Causes i destins de l'emigració:
- Excés de població respecte a l'ocupació disponible.
- Millores en el transport marítim, que facilitaven els viatges transoceànics.
- Destinacions majoritàries: països d'Amèrica Llatina.
Endarreriment agrari i conflictivitat camperola
La crisi agrària
L'agricultura del segle XX havia d'afrontar la crisi agrària iniciada a finals del segle XIX. Amb una agricultura orientada al cultiu de cereals de secà i a una ramaderia ovina destinada a la producció de llana, Espanya va patir més la crisi cerealista que altres països europeus.
La causa de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). Com a conseqüència, es va produir un descens dels preus. En algunes regions la reducció dels ingressos va portar a la caiguda dels beneficis i va comportar una generalització de les protestes, coordinades per la Lliga Agrària, una associació de propietaris cerealístics que va actuar com a grup de pressió. De la disminució de beneficis se'n va derivar un descens dels salaris.
El descens de la producció a França a causa de la fil·loxera va provocar una crisi vitícola que va augmentar la demanda de vi espanyol. Cap al 1879 la fil·loxera va travessar els Pirineus i es va difondre per tot Espanya. La vinya autòctona va desaparèixer en moltes zones i es va replantar amb ceps americans portats de Califòrnia.
Elements destacats de la crisi agrària:
- Competència de productes importats a baix preu procedents d'Amèrica i altres països d'agricultura extensiva.
- Caiguda de preus i beneficis per als propietaris agricultors.
- Moviment de protesta i organització a través de la Lliga Agrària.
- Impacte de la fil·loxera en la viticultura i reestructuració de la vinya amb ceps americans.