L'evolució econòmica d'Espanya: La llarga postguerra (1939-1959)
1. L'evolució econòmica
1.1. La llarga postguerra (1939-1959)
La Guerra Civil va comportar una gran destrucció i uns costos econòmics importants.
El que no va ser tan lògic és que l'estancament i la depressió econòmica continuessin durant gairebé 20 anys. Es va trigar dues dècades a recuperar-se del conflicte.
En canvi, els països europeus que van participar en la Segona Guerra Mundial van recuperar els índexs econòmics anteriors al conflicte en només 3 o 4 anys. La recuperació a Espanya va ser tan llarga no només per les conseqüències de la guerra, sinó també per la política econòmica de Franco: l'autarquia.
L'autarquia (1939-1950)
L'autarquia va provocar restriccions elèctriques, fam i misèria. Aquesta situació es donava fonamentalment per la política econòmica de la primera etapa de la dictadura franquista, sumada a les dificultats de la situació internacional (Segona Guerra Mundial) i a l'aïllament polític d'Espanya.
Franco va basar la seva política econòmica en l'autarquia, que a Espanya es va caracteritzar per dos fets principals:
- Voluntat d'aïllament econòmic: Es va rebutjar l'entrada de capital estranger i es van limitar les importacions i exportacions per intentar aprofitar els recursos propis.
- Intervencionisme estatal: L'Estat va intervenir en la producció, la distribució de béns i la fixació de preus, substituint els mecanismes habituals del lliure mercat.
En el marc d'aquesta política, es va crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria), amb la finalitat que l'Estat pogués fabricar aquells productes necessaris que l'empresa privada no estava en condicions de produir.
L'objectiu de l'autarquia era aprofitar els recursos propis, però això va ser impossible perquè Espanya no produïa matèries primeres imprescindibles, com ara el cotó o el petroli. Tampoc no produïa els aliments suficients per a tota la població, la qual cosa encaria els productes de primera necessitat, que es racionaven per mitjà de cupos.